El Moixó Foguer

El Moixó Foguer

Diverses poblacions

El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari 'pàjaru', que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Carnaval de Molins de Rei

Carnaval

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.
Carnaval dels Banys d'Arles

Carnaval

Els Banys d'Arles i Palaldà (el Vallespir)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
Dia de l'Escudella a Castellterçol

Dia de l'Escudella

Castellterçol (el Moianès)

17 de febrer de 2026

El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.
Carnaval d'Encamp

Carnaval

Encamp (Encamp)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
Carnaval de Roses

Carnaval

Roses (l'Alt Empordà)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
Enterrament del Carnestoltes a Terrassa

Enterrament del Carnestoltes

Terrassa (el Vallès Occidental)

18 de febrer de 2026

L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.
Ball de Gitanes de Sant Celoni

Carnaval i Ball de Gitanes

Sant Celoni (el Vallès Oriental)

15 de febrer de 2026

Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.
La Merengada de Vilanova i la Geltrú

Merengada

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

12 de febrer de 2026

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.

Guerra de farina

Berga (el Berguedà)

15 de febrer de 2026

La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
El Ball dels Confits

El ball dels confits

Diverses poblacions

15 i 17 de febrer de 2026

El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.
Dijous Gras. Foto: Establiments Andreu

Dijous Gras

Diverses poblacions

12 de febrer de 2026

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
El Ranxo de Ponts

El Ranxo

Ponts (la Noguera)

17 de febrer de 2026

Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.

Són protagonistes

El Camell de Molins de Rei. Foto: Manel Carrera i Escudé

El Camell

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

15 de febrer de 2026

Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.

Els Gegants Bojos

Solsona (el Solsonès)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.

És temps de…

Sàtira a les Falles de València. Foto: Manel Carrera

Temps de sàtires

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.

Mediateca

Llibres

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

Noemí Vilaseca

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d'una forma peculiar,...

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa i Cuervo

Ajuntament de Lleida. Museu d'art Jaume Morera

Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va organitzar a la Sala Leandre Cristòfol de...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

Diversos autors

Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)

El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de...

Articles

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Xavier Mas Gibert

El Sot de l'Aubó

Els arlequins de Canillo: la policia del Carnaval
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Caterina Valriu Llinàs

Associació Caramella

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Audio / CD

Balls de gitanes del Vallès

Balls de gitanes del Vallès

Cobla La Principal de la Bisbal

Audiovisuals de Sarrià

Inclou les cançons: A la festa; Contradanses; Catxutxa; Xotis; Jota; Toc de festa; Masurca; Galop;...

Carnaval de Solsona. La Música

Carnaval de Solsona. La Música

Orquestra Patinfanjàs

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació de Festes del...

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Diversos autors

Audio-Visuals de Sarrià - FAC

Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 1. El...

No hi haurà festa si el foc no és alt, si molt no es besa i l'amor es plany

Joan Salvat-Papasseit
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Etiquetes

Més etiquetes