Festa major de Solsona. Foto: Resol

Festa major

Solsona (el Solsonès)

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fira d'indians

Begur (el Baix Empordà)

4, 5 i 6 de setembre de 2026

Cada any per tancar l'estiu, Begur celebra un esdeveniment festiu que posa en valor l'important llegat cultural, econòmic i social dels indians begurencs que van tornar al poble durant el segle XIX després de fer les Amèriques.
Festa Major de Torredembarra

Festa major

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 6 de setembre de 2026

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.
Festes de la Mare de Déu Ermitana de Peníscola

Festes de la Mare de Déu Ermitana

Peníscola (el Baix Maestrat)

Del 7 al 17 de setembre de 2026

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.
Festa Major de Cadaqués

Festa major

Cadaqués (l'Alt Empordà)

Fins l'11 de setembre de 2026

Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.
Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Barri de l'Espanyol, La Ràpita (el Montsià)

Del 4 al 12 de setembre de 2026

El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.

Festa Major de les Borges del Camp

Festa major

Les Borges del Camp (el Baix Camp)

Fins al 12 de setembre de 2026

Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. Foto: Víctor Sangermán

Festes de la Mare de Déu de la Salut

Algemesí (la Ribera Alta)

Fins al 13 de setembre de 2026

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Festa major de Montblanc

Festa major

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 6 al 12 de setembre de 2026

Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
Diada de Meritxell a Andorra

Diada de Meritxell

Meritxell (Canillo)

8 de setembre de 2026

Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
Festa major de Maó. Foto: Ajuntament de Maó

Festa major

Maó (Menorca)

Del 6 al 9 de setembre de 2026

Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.
Festes del Tura d'Olot

Festes del Tura

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Són protagonistes

L'Homarrà d'Olot

L'Homarrà

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

A mig camí entre un cabró emprenyat i un bóc embestidor, l'Homarrà d'Olot és un esparriot singular que precedeix i obre el camí del Gegant del Porc i el Xai, tot fotent cops de bufeta a tort i a dret.
La Muixeranga d'Algemesí

La Muixeranga

Algemesí (la Ribera Alta)

7 i 8 de setembre de 2026

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.
El Gallarut d'Olot

El Gallarut

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Cap de Lligamosques d'Olot

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.

És temps de…

Les maresdedéu trobades

Diverses poblacions

8 de setembre de 2026

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.

Tronada de les Borges del Camp

La tronada

Les Borges del Camp

7 de setembre de 2026

Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.

Mediateca

Llibres

Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Diversos autors

Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura

Aquest llibre, elaborat amb textos de Josep-Antoni Domingo i fotografies Francesc Jarque, és una...

Faràndula de la Garrotxa

Faràndula de la Garrotxa

Diversos autors

Ajuntament d'Olot. Edicions Municipals

Llibre dedicat als entremesos propis de les celebracions festives de la Garrotxa. Tracta amb...

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Editorial Selecta

Aquest llibre no és un nomenclàtor exhaustiu de les imatges de la Mare de Déu trobades en el...

Articles

Els gegants d'Olot

Els gegants d'Olot

Josep Murlà i Giralt

Revista de Girona

Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera

Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera

Francesc Villegas i Martinez

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la Universitat de Barcelona

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Carme Rusiñol i Pautas

Festes.org

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Festes.org és una eina imprescindible si volem capbussar-nos de ple en la cognició d’una infinitat de celebracions festives dels Països Catalans, alhora que ofereix material didàctic de primera mà als interessats que vulguin aprofundir en l’estudi d’un bon nombre de disciplines que conformen l’ampli i variat mosaic del folklore de totes aquelles terres de parla catalana. El bagatge que han acumulat durant aquests 25 anys és molt important, tant pel que fa a la publicació com a la divulgació de molts dels esdeveniments que forneixen el nostre calendari festiu.

Eloi Miralles Eloi Miralles

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Etiquetes

Més etiquetes