Festa de l'Ós a Sant Llorenç de Cerdans

Festa de l'ós

Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir)

Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l'Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l'Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

La Vella Quaresma a Mataró

La Vella Quaresma

Mataró (el Maresme)

Del 18 de febrer al 2 d'abril de 2026

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
Aplec de Sant Medir

Aplec de Sant Medir

Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)

3 de març del 2026

Cada 3 de març, i també la seva vigília, centenars de santcugatenques i santcugatencs s'atansen a peu a l'ermita de Sant Medir per celebrar-hi una trobada gastronòmica-festiva popular que és una de les tradicions més arrelades i estimades de la vila.
Festa de Sant Medir

Festa de Sant Medir

Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)

3 de març del 2026

La festa de Sant Medir, coneguda principalment per les tones i tones de caramels que es llancen al públic des de cavalls i carruatges, és una de les més arrelades a la vila de Gràcia i prové de la llegenda al voltant d'un pagès esdevingut sant i la promesa domèstica d'un forner gracienc.
Fira de la ceba i el calçot de Vila-sacra

Fira de la ceba i el calçot

Vila-sacra (l'Alt Empordà)

1 de març de 2026

Un concurs de menjar calçots, diverses parades amb productors de calçots locals i una gran calçotada popular són els elements d'aquesta celebració jove, única en la seva espècie, que evidencia que la passió pels calçots ja fa anys que ha arribat, per quedar-se, a terres gironines.
Aplec dels perdons a Lloret de Mar

Aplec dels perdons

Lloret de Mar (la Selva)

1 de març de 2026

Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Mercat Figueter de Capellades

Mercat figueter

Capellades (l'Anoia)

1 de març de 2026

El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
Mostra de Carboneig a Cànoves i Samalús

Mostra de carboneig

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

Del 14 de febrer al 22 de març de 2026

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a combustionar, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Festa de la Llum a Manresa

Festa de la Llum

Manresa (el Bages)

Fins al 15 de març de 2026

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

És temps de…

Mascletades a València

Mascletades

València

De l'1 al 19 de març de 2026

Cada any de l'1 al 19 de març, el centre de la ciutat de València es paralitza durant unes hores: a les dues del migdia en punt es dispara una gran mascletà, una impressionant simfonia de trons que fa embogir els milers d'espectadors que es reuneixen allí per viure i sentir una de les expressions més genuïnes de la cultura valenciana.

Temps d'espàrrecs

Temps d'espàrrecs

Diverses poblacions

Fins a mitjans d'abril de 2026

Els espàrrecs o espàrgols són uns brots verds, drets i tendres que surten als marges o als boscos del nostre país quan l'hivern ja marxa i la primavera treu el nas. Els espàrrecs, com els bolets, han generat algunes fires i festes.

Baner prova Diputacio

Mediateca

Llibres

El gran llibre de la calçotada

El gran llibre de la calçotada

Diversos autors

Edicions Cossetània

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives Amb voluntat enciclopèdica i...

La cuina vegetariana moderna

La cuina vegetariana moderna

Ignasi Domènech i Puigcercós

Edicions Cossetània

Primera traducció al català, més d'un segle després de ser escrita (1912), d'aquesta obra que...

Cuina mallorquina vegetariana

Cuina mallorquina vegetariana

Diversos autors

Documenta Balear

Tres cuineres vegetarianes, tres fotògrafs, quatre tastadors, productes de temporada i ecològics,...

Entre la festa i el joc existeixen, per la naturalesa de les coses, les més estretes relacions. El descartar la vida ordinària, el to, encara que no de necessitat, predominantment alegre de l'acció -també la festa pot ser molt seriosa-, la delimitació espacial i temporal, la coincidència de determinació rigorosa i d'autèntica llibertat, heus aquí els trets capitals comuns al joc i a la festa. En la dansa és on tots dos conceptes semblen presentar-se en més íntima fusió

Johan Huizinga
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és una eina imprescindible si volem capbussar-nos de ple en la cognició d’una infinitat de celebracions festives dels Països Catalans, alhora que ofereix material didàctic de primera mà als interessats que vulguin aprofundir en l’estudi d’un bon nombre de disciplines que conformen l’ampli i variat mosaic del folklore de totes aquelles terres de parla catalana. El bagatge que han acumulat durant aquests 25 anys és molt important, tant pel que fa a la publicació com a la divulgació de molts dels esdeveniments que forneixen el nostre calendari festiu.

Eloi Miralles Eloi Miralles

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Etiquetes

Més etiquetes