Setmana Fallera de València

La Setmana Fallera

València (València)

Aquests dies la ciutat de València i moltes altres poblacions del País Valencià celebren la seva festa més important, un conjunt d'actes que es preparen des de fa un any i que tenen en la setmana del 15 al 19 de març, l'anomenada 'Setmana Fallera', el seu màxim clímax i intensitat.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festes de Serralavella a Ullastrell

Festes de Serralavella

Ullastrell (el Vallès Occidental)

De l'11 al 15 de març de 2026

Ullastrell celebra, cada any pels volts del quart dimecres de Quaresma, la festa de Serralavella. Hereva d'un antic costum molt estès arreu d'Europa i basat en una capta infantil, la celebració està fonamentada en la participació de les entitats del poble i, especialment, una geganta que representa la Quaresma.

Festa de l'oli i l'espàrrec. Mil·lenària

Godall (el Montsià)

14 i 15 de març de 2026

Durant dos dies el Godall celebra una festa dedicada a donar a conèixer les virtuts de dos dels seus productes autòctons, l'oli i els espàrrecs, amb degustacions, visites guiades, concursos i altres activitats per a tothom.
Festa dels Nanos a Cocentaina. Foto: Sergi Gómez

Festa dels Nanos

Cocentaina (el Comtat)

11 de març de 2026

Cocentaina celebra una arrelada tradició contestana que consisteix en l'exposició als carrers d'una sèrie de figures grotesques fetes pels seus habitants a través de les quals es critica l'administració local i alguna persona del veïnat.
Fira del Fang a Marratxí

Fira del Fang

Marratxí (el Raiguer)

Del 5 al 15 de març de 2026

Marratxí es coneix a tot Mallorca com a municipi del fang, com a terra d'obradors i de botigues d'olles, greixoneres i altres atuells de terrissa. Fent honor a aquest prestigi guanyat a pols, el municipi organitza la Fira del Fang des de 1984.
Festes de la Magdalena a Castelló

Festes de la Magdalena

Castelló de la Plana (la Plana Alta)

Del 7 al 15 de març de 2026

Durant més de vuit dies i sempre pels volts del tercer diumenge de Quaresma, Castelló de la Plana celebra les seves festes més esperades. A diferència del que és habitual en altres indrets, els castellonencs no celebren la seva festa grossa en honor al seu patró sinó per commemorar un dels mites fundacionals de la ciutat, per recordar el seu origen com a poble.
La Vella Quaresma a Mataró

La Vella Quaresma

Mataró (el Maresme)

Del 18 de febrer al 2 d'abril de 2026

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
Mostra de Carboneig a Cànoves i Samalús

Mostra de carboneig

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

Del 14 de febrer al 22 de març de 2026

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a combustionar, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Festa de la Llum a Manresa

Festa de la Llum

Manresa (el Bages)

Fins al 15 de març de 2026

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

Són protagonistes

S'Àvia Corema de Maó

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

El Bacallà

El bacallà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

El bacallà, un peix que no prové del Mediterrani sinó dels mars freds del nord d'Europa, és un dels símbols gastronòmics de la Quaresma i un dels ingredients principals d'alguns dels plats més cèlebres de la cuina catalana.

Els dejunis de Quaresma

Els dejunis

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura.

Baner prova Diputacio

Mediateca

Llibres

Cultura popular i tradicions mallorquines

Cultura popular i tradicions mallorquines

Biel Rotger Bibiloni

Autoedició

Amb el subtítol de 'Costums, creences, festes: fires i mercats de Mallorca', aquest llibre...

Mar i muntanya, l’estil culinari més sorprenent d’Europa

Mar i muntanya, l’estil culinari més sorprenent d’Europa

Jaume Fàbrega i Colom

Úrsula Llibres

'Amb aquest llibre de receptes de mar i muntanya el mestre Jaume Fàbrega rebla el clau un cop...

Falles sense foc. Una crítica a la domesticació festiva

Falles sense foc. Una crítica a la domesticació festiva

Gil-Manuel Hernández Martí

Autoedició

Es tracta d’una selecció dels articles que he anat publicant durant els darrers tretze anys amb...

Revistes

Revista d'Estudis Fallers. Quaderns d'investigació social de la festa

Revista d'Estudis Fallers. Quaderns d'investigació social de la festa

Diversos autors

Associació d'Estudis Fallers

Revista que va néixer l'any 1994 de la mà de l'Associació d'Estudis Fallers amb l'objectiu de...

Què és el que tenim a mà perquè el desgast no sigui absolut? Les festes. Aquest moviment intermedi que trenca la rutina, que trenca la quotidianitat, que trenca la nostra percepció embotada de la realitat, i ens obre a tot un altre món verge i imprevisible

Albert Serra
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Una eina original, innovadora i atractiva que ha estat punt de referència per a tots aquells que, de pic o de palada, ens dediquem a temes relacionats amb la cultura popular i tradicional, tan del nostre país, com d’arreu del món. Festes.org és el veritable vademècum on tots hem anat a raure buscant allò que no trobàvem enlloc més. I no només ho hem trobat, sinó que el resultat ha estat trobar-ho amb qualitat, rigorositat i mestria. És a dir, allò que els contribuents esperem que les administracions públiques facin amb els nostres diners però que finalment ha de tirar-ho endavant un particular.

Albert Rumbo Soler Albert Rumbo Soler

Etiquetes

Més etiquetes