Festes de Moros i Cristians

Alcoi (l'Alcoià)

Sant Jordi no està només associat al llibre, a la rosa i al llegendari heroi que va matar un drac per salvar la princesa. També és el patró d'Alcoi, en honor del qual tenen lloc la festa major o Festes de Moros i Cristians de la localitat, declarades d'interès turístic internacional el 1980.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Fires i festes de la Santa Creu de Figueres

Fires i festes de la Santa Creu

Figueres (l'Alt Empordà)

Del 24 d'abril al 3 de maig de 2026

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.
Consueta de Sant Jordi a Girona

Consueta de Sant Jordi

Girona (el Gironès)

24 d'abril de 2026

Cada any pels volts del 23 d'abril la nau gòtica de la Catedral de Girona acull la representació de ‘La Consueta de Sant Jordi cavaller, una obra de teatre basada en un text del segle XVI d'autor mallorquí desconegut.

Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

26 d'abril de 2026

Cada 26 d'abril centenars de persones arriben -a peu o en vehicle- a la muntanya de Montserrat per celebrar la Vetlla de la Mare de Déu. La Vetlla és un conjunt d'actes que tenen per objectiu acompanyar la Moreneta a passar la vigília, la nit anterior, de la seva festa anual.
Festa de Sant Jordi a Puigverd de Lleida

Festa de Sant Jordi

Puigverd de Lleida (el Segrià)

25 i 26 d'abril de 2026

Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.
Festa de Sant Jordi a Mataró

Festa de Sant Jordi

Mataró (el Maresme)

Fins el 23 d'abril de 2026

El teixit social de Mataró organitza una completíssima festa de Sant Jordi cada 23 d'abril. Al matí es fan les tradicionals parades de roses i llibres pels carrers, a la tarda la cercavila dels més de 40 gegants que hi ha a la ciutat i a la nit, la Fogonada, la sortida nocturna del Drac de Mataró i les Diablesses que, amb els seus Voltafocs, omplen les places de foc, espurnes i música.
Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

26 i 27 d'abril de 2026

Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.
Romiatge a la Mare de Déu de Salgar

Romiatge a la Mare de Déu de Salgar

Cubells (la Noguera)

25 d'abril de 2026

El poble de Cubells compleix, des de temps immemorial, amb el vot d'anar processionalment i en silenci a visitar la Mare de Déu de Salgar en el seu santuari situat, entre penyes abruptes, a vuit quilòmetres de la població. El romiatge té lloc cada any el dia de Sant Marc, el 25 d'abril.

Festes de Primavera

L'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès)

Del 23 al 26 de abril de 2026

Celebrades en plena diada de Sant Jordi i plenes d'actes participats per elements de la cultura popular i tradicional local, les Festes de Primavera de l'Hospitalet de Llobregat s'han convertit en una de les principals celebracions d'aquesta renovada ciutat metropolitana.

La Fogonada

Mataró (el Maresme)

23 d'abril de 2026

Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.
Festa Major de Montgat

Festa Major de Sant Jordi

Montgat (el Maresme)

Del 17 al 28 d'abril de 2026

Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.
Setmana medieval de Sant Jordi a Montblanc

Setmana medieval de Sant Jordi

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 17 al 26 d'abril de 2026

Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.
Drac Farfolla. Foto: Associació Drac Farfolla

Festa major

Sagrada Familia, Barcelona (el Barcelonès)

Del 17 al 26 d’abril de 2026

La festa major del barri de la Sagrada Família que cada any se celebra pels volts de la diada de Sant Jordi, inclou centenars d'activitats esportives, gastronòmiques i culturals que tenen lloc al voltant del temple insígnia d'un dels catalans més universals: Antoni Gaudí.

És temps de…

Recreacions de la llegenda de sant Jordi i el drac

Recreacions de la llegenda de sant Jordi i el drac

Diverses poblacions

Fins al 23 d'abril de 2026

Si tenim en compte que la llegenda de l'heroi que mata un drac forma part de la nostra tradició cultural des de temps precristians i que és a Catalunya on hi ha la major concentració de dracs festius de tot el món, no ha d'estranyar que moltes viles incloguin, en el ritual festiu de la Diada de Sant Jordi, algun tipus d'escenificació de la popular llegenda.

La Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat

Monistrol de Montserrat

Fins al 26 i 27 d'abril de 2026

La talla de la Mare de Déu de Montserrat és una de les peces més significatives de l'art romànic català. Venerada sense interrupció des de finals del segle XII, la talla d'aquesta particular marededéu bruna ha esdevingut una icona nacional.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Montserrat. Tradicions i llegendes

Montserrat. Tradicions i llegendes

Joan Amades i Gelats

Edicions Morera

A les pàgines d'aquest llibre podreu descobrir tota una sèrie de tradicions i llegendes populars...

In Monte Serrato. La presència històrica de Montserrat a Itàlia

In Monte Serrato. La presència històrica de Montserrat a Itàlia

Manuel Manonelles i Tarragó

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Itàlia ha esdevingut, des de fa segles, la segona llar de la Mare de Déu de Montserrat. I no sols...

Mitologia de la muntanya de Montserrat

Mitologia de la muntanya de Montserrat

Adriana Beltrán del Río Sousa

Editorial Efadós

Amb motiu del mil·lenari de la fundació del monestir de Montserrat rescatem Saxia, un bell poema...

Articles

I si fem un drac?

I si fem un drac?

Heribert Masana i Soler

Festes.org

Essència del drac

Essència del drac

Jan Grau i Martí

Revista Gegants

Sant Jordi: de la llegenda a la festa

Sant Jordi: de la llegenda a la festa

Salvador Palomar i Abadia

Biblioteca Digital de Carrutxa

Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

Una festa -una festa major- és sempre alguna cosa així com una cita puntual amb l'estirp i amb la terra

Joan Fuster
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Molt agraïda pels continguts de la web, des de les fotos amb una qualitat màxima fins als textos i índexs de les festes populars! En el meu cas, molt útils per a poder mostrar la cultura catalana a l’ alumnat de català com a llengua estrangera a la Universitat Estatal de Moscou (MGU) i a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Anna Brasas i Coll Anna Brasas i Coll

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Etiquetes

Més etiquetes