Diumenge de Rams a Elx

Diumenge de Rams

Elx (el Baix Vinalopó)

Els ciutadans d'Elx celebren cada any la festa de Diumenge de Rams amb una gran quantitat de palmes blanques procedents del seu Palmerar, un espai únic de la ciutat que conté més de 240.000 palmeres i que l'any 2.000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Setmana Santa Marinera de València

Setmana Santa marinera

València (València)

Del 27 de març al 5 d'abril de 2026

Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Concurs de palma blanca a Elx

Concurs de palma blanca

Elx (el Baix Vinalopó)

28 de març de 2026

Cada any per Setmana Santa, Elx acull la celebració d'un concurs en el que diversos artesans palmers de la ciutat competeixen en l'elaboració d'unes palmes extraordinàries, tan per les seves mides com pel seu treball artístic.
Mercat de palmes i palmons a Elx

Mercat de palmes i palmons

Elx (el Baix Vinalopó)

27 i 28 de març de 2026

Els carrers i places d'Elx s'omplen, el divendres i el dissabte abans del Diumenge de Rams, de parades dels artesans palmers d'aquesta ciutat valenciana, que ofereixen als visitants el bo i millor dels seus obradors, reconeguts internacionalment per la qualitat dels seus productes de palma blanca.
Festa i Processó dels Dolors a Besalú

Festa i Processó dels Dolors

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.
Fira del Brunyol de Figueres

Fira del brunyol

Figueres (l'Alt Empordà)

28 de març de 2026

La Fira de Sant Josep de Figueres és una iniciativa que pretén difondre el coneixement dels "brunyols", una dolça i exquisida menja que en el passat havia estat el substitut calòric perfecte per combatre els preceptes quaresmals.
Festa dels Dolors de Mieres

Festa dels Dolors

Mieres (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Mercat del Ram de Vic

Mercat del Ram

Vic (Osona)

27, 28 i 29 de març de 2026

Creat al voltant del tradicional mercat per a la compra de palmes, palmons i llorer per a la celebració del diumenge de Rams que s'instal·la a la porxada Plaça Major, el mercat ha anat ampliant tant la seva ubicació com el seu contingut original fins a esdevenir una veritable fira multisectorial.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Banyoles

Festa de la Mare de Déu dels Dolors

Banyoles (el Pla de l'Estany)

27 de març de 2026

Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.

Són protagonistes

Estaferms durant la processó. Foto: Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú

Els Estaferms

Besalú (la Garrotxa)

27 de març de 2026

Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.
S'Àvia Corema de Maó

S'Àvia Corema

Maó (Menorca)

Fins al 2 d'abril de 2026

Cada dissabte de Quaresma una geganta anomenada s'Àvia Corema es passeja pels carrers de Maó i, mitjançant una votació popular, perd una de les set cames que té. D'aquesta manera és com aquest personatge de la nostra tradició cultural ha abandonat el camí de l'oblit per protagonitzar una celebració peculiar que fa les delícies de petits i grans.

És temps de…

Palmes i palmons

Palmes i palmons

Diverses poblacions

Fins al 29 de març de 2026

Més de 2.000 anys després de l'entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d'arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d'olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Els brunyols de l'Empordà

Brunyols de l'Empordà

Diverses poblacions

Fins al 2 d'abril de 2026

A l'Empordà, dels bunyols que s'elaboren i es consumeixen els dies de Quaresma i Setmana Santa en diuen «brunyols». Aquesta petita diferència en el nom no és només una petita variació fonètica si no que respon, en realitat, a una recepta pròpia d'aquest dolç basada en la presència d'una planta aromàtica i medicinal: la matafaluga.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Tradición en la modernidad avanzada: la Semana Santa Marinera de Valencia

Pedro García Pilán

Museu Valencià d'Etnologia - Diputació de València

Un treball monogràfic sobre la Setmana Santa Marinera elaborat per un doctor en sociologia. Es...

La tradició de la vinya i el vi

La tradició de la vinya i el vi

Llorenç Ferrer i Alòs

Un estudi que descriu el patrimoni que ens ha deixat la vinya al llarg del temps: feixes, tines i...

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Llegendes i rondalles dels Països Catalans

Daniel Rangil Brunet

Editorial Efadós

Llegendes i rondalles de bèsties, follets, gegants, tresors, dones encantades, bruixes, dimonis, i...

Articles

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Les branches et palmes decorées du dimanche des rameaux en Catalogne

Joan Amades i Gelats

Presses Universitaires de France

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

Conservació i vigència del teatre popular: el cas de La Passió

J. Francesc Massip Bonet

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Audio / CD

Sons dels Dolors

Sons dels Dolors

Diversos autors

Congregació dels Dolors

Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú.

De Rams a Pasqua

De Rams a Pasqua

Xavier Roviró i Alemany

Grup de Recerca Folklòrica d'Osona

Selecció dels testimonis sonors més destacats al voltant del temps de Setmana Santa i Pasqua....

El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la Naturalesa; els altres llibres són trets d'aquest i hi ha les equivocacions i les interpretacions dels homes

Antoni Gaudí
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Etiquetes

Més etiquetes