Festa del pi de Centelles

Festa del pi

Centelles (Osona)

La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l'any 1620.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de l'Estendard

Palma (Palma)

31 de desembre de 2025

Cada 31 de desembre, els mallorquins recorden els seus orígens com a poble amb la festa cívica més antiga d'Europa. Aquest dia es commemora l'entrada a la capital de l'Illa de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, que va tenir lloc el 31 de desembre de 1229.

Aplec del Sol Ixent

L'Escala (l'Alt Empordà)

Nit del 31 de desembre a l'1 de gener de 2026

Un bon nombre d'escalencs i escalenques donen la benvinguda al primer raig de Sol de l'any concentrant-se al capdamunt de Punta Montgó i ballant un bon repertori de sardanes airoses i saltadores interpretades en directes per la cobla local.

Benvinguda al primer Sol de l'any

Palafrugell (el Baix Empordà)

1 de gener de 2026

A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.

L'Home dels Nassos

Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

31 de desembre de 2025

La personificació de l'Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d'inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.
Aplec de Ninou a Santa Maria del Collell

Aplec de Ninou

Sant Ferriol (la Garrotxa)

1 de gener de 2026

El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.

L'Home dels Nassos

Vinaròs (el Baix Maestrat)

31 de desembre de 2025

Cada any el 31 de desembre un capgròs que representa l'Home dels Nassos arriba a la ciutat de Vinaròs i durant unes hores, es passeja pels carrers d'aquesta localitat acompanyat pels nens i nenes que es va trobant durant el trajecte.
Pastorets de Vilanova i la Geltrú

Els Pastorets

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

1, 3, 4, i 6 de gener de 2026

Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Home dels Nassos. Esquella de la Torratxa 1891

L'Home dels Nassos

Diverses poblacions

31 de desembre de 2025

El 31 de desembre, la canalla de nombroses poblacions catalanes busca l'Home dels Nassos, un personatge imaginari que posseeix tants nassos com dies té l'any. Des de fa alguns anys, diverses localitats han convertit aquest personatge de l'imaginari popular que simbolitza l'any en un capgròs.

Cartró de quinto al Vallès

Els números del quinto

Diverses poblacions

Nadal 2025

Hi ha moltes maneres de dir els números en el joc del quinto o la quina. Hi ha números que es diuen més o menys igual a tot arreu, mentre que n'hi ha d'altres que només es diuen d'una manera en un indret concret. En aquest article, que anem ampliant mica en mica, us n'oferim els que hem pogut recollir fins ara.

Mediateca

Llibres

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Diversos autors

Edicions Morera

Quantes tipologies de calendaris van existir? Com influïen les llunacions a l‘ordre de la vida?...

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Diversos autors

Editorial Efadós

Fa més de dos segles que a Vilanova i la Geltrú es representen els Pastorets durant el cicle de...

La festa del pi de Centelles

La festa del pi de Centelles

Diversos autors

Editorial Rourich

Aquest llibre, escrit per tres galejadors de la festa, documenta la importància i pervivència de...

Articles

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Jordi Arruga Ginebreda

Diari de Barcelona

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

No hi haurà festa si el foc no és alt, si molt no es besa i l'amor es plany

Joan Salvat-Papasseit
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Etiquetes

Més etiquetes