Festa de les Alfàbegues a Bétera

Festa de les Alfàbegues

Bétera (el Camp de Túria)

Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d'unes espectaculars plantes d'alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Manlleu

Festa major

Manlleu (Osona)

De l'11 al 16 d'agost de 2026

Cada any en plena festa major, Manlleu celebra una lluïda escenificació de carrer inspirada en els fets descrits en la llegenda i la cançó del Serpent de la Devesa, una temible bèstia d'aigua que, segons la veu popular, vivia vora el riu Ter al seu pas per la vila.
Festa Major de Badalona

Festa major

Badalona (el Barcelonès)

14, 15 i 16 d'agost de 2026

La Festa Major de Badalona se celebra cada any del 14 al 16 d’agost en honor a la Mare de Déu d’Agost i a Sant Roc. Un dels actes més singulars de la festa és el Bany de Bèsties: una tradició única a Catalunya sorgida de manera espontània l’any 2001 en què diverses figures del bestiari local realitzen unes espectaculars enceses i un bany al mar.

Festa Major de Flix

Festa major

Flix (la Ribera d'Ebre)

Del 12 al 16 d'agost de 2026

Els jocs al riu Ebre i la tradicional cursa de pontones -un tipus de llaüt que durant segles va ser el principal mitjà de transport fluvial- són els elements més destacats de la Festa del Riu, una popular i més que centenària celebració que, cada any a mitjan agost, té lloc en el marc de la Festa Major de Flix.
Festa de Sant Roc a Serra

Festa de Sant Roc

Serra (el Camp de Túria)

Fins al 16 d'agost de 2026

Les espurnes, la llum i l'espetec constant de centenars de coets són l'acompanyament imprescindible de la Baixà de Serra, un dels actes més destacats de la Festa de Sant Roc d'aquest petit poble situat a 30 quilòmetres de València.

Festes majors

Ermita de Sant Roc, Paüls (el Baix Ebre)

Del 12 al 17 d'agost de 2026

Unes particulars construccions en pedra seca per dinar, unes curses de caràcter ritual, una ballada popular de jotes i de sardanes a ritme de banda, i la bellesa d'un paratge natural amb arbres centenaris i una font ufanosa, són els principals elements de la Festa de Sant Roc que se celebra cada any en el marc de les festes majors de Paüls.
Festa Major de la Bisbal d'Empordà

Festa major

La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)

Del 14 al 18 d'agost de 2026

El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.
Festes de Sant Roc a la Plaça Nova de Barcelona

Festes de Sant Roc

Barri Gòtic, Barcelona (el Barcelonès)

Del 12 al 16 d'agost de 2026

La Plaça Nova i altres espais del Barri Gòtic de Barcelona acullen, sota l'atenta i incrèdula mirada dels turistes que hi ha pel barri, la seva festa major d'estiu. Les Festes de Sant Roc, que compten amb més de quatre segles d'història, tenen un programa d'activitats que ha perviscut quasi inalterables des de la seva primera edició.
Festa de Sant Llorenç a Alaior

Festes de Sant Llorenç

Alaior (Menorca)

Fins al 16 d'agost de 2026

Com en d'altres celebracions de viles properes, els cavalls són els protagonistes de les festes majors d'Alaior, una festivitat amb més de 700 anys d'història. Les 'qualcades dels caixers', les curses equines i els 'jaleos' formen l'estructura bàsica d'aquesta cita obligada del calendari festiu de la illa de Menorca.

El Misteri de la Selva

El Misteri de la Selva

La Selva del Camp (el Baix Camp)

14 i 15 d'agost de 2026

La Selva del Camp consagra els dies 14 i 15 d'agost a la representació d'una joia del teatre medieval català que compta amb un text escrit a finals del segle XIV. Més de 200 persones escenifiquen el Misteri de l'Assumpció de Maria en el marc d'una de les celebracions populars més esperades durant tot l'any a la vila.
Festa de Sant Roc a Arenys de Mar

Festa de Sant Roc

Arenys de Mar (el Maresme)

14, 15 i 16 d'agost de 2026

La festa de Sant Roc, que cada any renova el vot de vila que es va fer al sant per haver acabat amb la terrible epidèmia a principis del segle XVII, està protagonitzada pels grups de joves macips i captadores que recorren els carrers i cases particulars de la vila remullant i fent broma amb els vianants i conductors.
Festa Major de Moià

Festa major

Moià (el Moianès)

Fins al 17 d'agost de 2026

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la festa major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que s’organitza ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una celebració innovadora basada en una llegenda local que va néixer l'any 2010.

Festa major de Llorenç del Penedès

Festa major

Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)

Del 7 al 12 d'agost de 2026

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.

Són protagonistes

Bous de foc de Calaceit

Bous de foc

Calaceit (el Matarranya)

Del 14 al 18 d'agost de 2026

Els bous de foc són l'element d'imatgeria festiva més emblemàtic i arrelat de Calaceit. Aquesta localitat del Matarranya compta actualment amb quatre carcasses d'alumini amb forma de bou -dues d'adults i dues d'infantils- que són utilitzades durant les festes populars del llarg de l'any per omplir els carrers de llum, olor de pólvora i adrenalina.

És temps de…

L'Assumpció de Maria

Diverses poblacions

15 d'agost de 2026

Moltes viles i pobles catalans celebren la seva festa major d'estiu pels volts del 15 d'agost, dia de l'Assumpció de Maria, una festa basada en uns fets extraordinaris i fantàstics que relaten la mort i la posterior elevació al Cel de l'ànima i el cos de la Mare de Déu.

El Trencament del Càntir

La Bisbal d'Empordà

14 d'agost de 2026

Un dels actes més singulars de la Festa Major de la Bisbal d'Empordà és el Trencament del Càntir, una pràctica que consisteix en la rompuda ritual d'un gran càntir al balcó de l'ajuntament i que serveix per donar el tret de sortida als quatre dies de més gresca de tot l'any a la capital baixempordanesa.

Mediateca

Llibres

Pas a pas. De Representació de l'Assumpció de Madonna Santa Maria a El misteri de la Selva

Pas a pas. De Representació de l'Assumpció de Madonna Santa Maria a El misteri de la Selva

Camil Ferrater i Estivill

Edicions Cossetània

Aquest llibre és una crònica que aplega el primer contacte de l'autor amb un text dramàtic de...

Sant Roc, vot abans de vila. Una aproximació històrica a la festa major d'Arenys de Mar

Sant Roc, vot abans de vila. Una aproximació històrica a la festa major d'Arenys de Mar

Bernat Salbanyà Rovira

Associació Patronat de Sant Roc

Aquest llibre fa un repàs de la història de la festa de Sant Roc des del segle XVII fins 1964 i...

El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa

El Serpent de Manlleu: Llegenda, cançó i festa

Toni Donada

Associació El Serpent de Manlleu

El llibre parla dels tres aspectes que formen la figura del Serpent de Manlleu: el relat...

La tradició és la il·lusió de la permanència

Woody Allen
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Molt agraïda pels continguts de la web, des de les fotos amb una qualitat màxima fins als textos i índexs de les festes populars! En el meu cas, molt útils per a poder mostrar la cultura catalana a l’ alumnat de català com a llengua estrangera a la Universitat Estatal de Moscou (MGU) i a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Anna Brasas i Coll Anna Brasas i Coll

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Etiquetes

Més etiquetes