Tots Sants

Tots Sants o Festa dels Morts

Diverses poblacions

La Festa de Tots Sants o Festa dels Morts ha conservat en el seu costumari tota una sèrie de celebracions, elements i ritus que provenen de sistemes de creences anteriors al cristianisme. Segons la tradició popular, aquestes dates són el moment de l'any en què s'interrelacionen els dos móns, el dels vius i el dels morts.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fira del codony a Tremp

Fira del codony

Tremp (el Pallars Jussà)

31 d'octubre i 1 de novembre de 2026

Cada any pels volts de Tots Sants, Tremp dedica dos dies a donar a conèixer les possibilitats i virtuts d'un fruit aspre però d'una gran aroma que ha generat algunes de les elaboracions més famoses de la nostra cuina casolana tradicional, com el codonyat o l'allioli de codony.

Nit d'ànimes a Puigcerdà

Nit d'ànimes

Puigcerdà (la Cerdanya)

31 d'octubre de 2026

En Papassa, en Rosegacebes, la Nit i altres fantasmes espantanens de la Cerdanya recorren, cada any per Tots Sants, els carrers i cases de Puigcerdà, escenificant així el que raconta la tradició: que aquest dia, els esperits dels morts visiten als vius.
Rifes de panellets

Rifes de panellets

Reus (el Baix Camp)

Fins l'1 de novembre de 2026

Per Tots Sants i la Castanyada, la ciutat de Reus acull una pràctica festiva que vincula el joc amb el menjar: són les anomenades rifes de panellets o rifa de la confitura, un costum antic que perviu amb tota vigorositat de la mà d'entitats i associacions locals.
Fira de Tots Sants a Cocentaina

Fira de Tots Sants

Cocentaina (el Comtat)

30 i 31 d'octubre, i 1 de novembre de 2026

500.000 visitants, 32.000 m2 d'exposició de maquinària agrícola i automòbils, 16.000 m2 d'estands diversos, material exposat per valor de 39 milions d'euros... La Fira de Tots Sants de Cocentaina és, sens dubte, la major fira de vendes del País Valencià.
Festa dels morts arreu del món. Foto: Manel Carrera i Escudé

La Festa dels Morts arreu del món

Diverses poblacions

31 d'octubre - 2 de novembre de 2026

Totes les cultures, religions i pobles que habiten el planeta Terra, excepte algunes sonades excepcions, tenen un dia de festa del seu calendari anual dedicat al record dels familiars avantpassats morts. En aquest article n'expliquem algunes.
El panilló

El panilló

Diverses poblacions

1 de novembre de 2026

El dia de Tots Sants els habitants de Gandesa organitzats en colles d'amics i familiars, celebren un dinar popular a l'aire lliure en diferents indrets i finques del terme que té un protagonista indiscutible: el panilló, un berenar especial que els padrins regalen al seus fillols.

Ball de Bruixes de Viladrau

Ball de bruixes i castanyada

Viladrau (Osona)

31 d'octubre de 2026

La vila de Viladrau celebra la diada de Tots Sants en dos caps de setmana. Si durant el cap de setmana anterior a Tots Sants celebren la Fira de la Castanya, el 31 d'octubre a la nit i l'endemà celebren el Ball de Bruixes, una castanyada basada en l'escenificació teatral d'una reunió de bruixes ocorreguda al poble l'any 1617.
Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa de Sant Feliu Sasserra

Fira de Bruixes i Fes-ta Bruixa

Sant Feliu Sasserra (el Bages)

Fins l'1 de novembre 2026

Sant Feliu Sasserra és un d'aquells municipis que han reinventat la festa de Tots Sants inspirant-se en la història del poble, marcada per les bruixes i els bandolers. Les celebracions es divideixen en la Fes-ta bruixa i la Fira de Bruixes i són un homenatge festiu als fruits de la tardor i als coneixements i pràctiques de totes aquelles persones que varen morir a la forca.
Fires i festes de Sant Narcís de Girona

Fires de Sant Narcís

Girona (el Gironès)

Del 23 d’octubre a l'1 de novembre de 2026

En plena tardor, quan el fred ja comença a fer acte de presència, Girona celebra la seva festa major. Les Fires de Sant Narcís congreguen cada any milers de gironins i altres catalans vinguts d'arreu per viure-hi una festa d'alta volada.

Són protagonistes

Beatusaure de Girona

Beatusaure

Girona (el Gironès)

30 d'octubre de 2026

Inspirada en una de les bèsties de l’Apocalipsi que surten en un manuscrit romànic del segle X custodiat a la Catedral de Girona, aquesta espectacular figura de bestiari fantàstic només apareix dues vegades l’any i sempre va acompanyada dels seus quatre fills, els Dragolins.

Gegant Gerió de Girona

En Gerió

Girona (el Gironès)

1 de novembre de 2026

El gegant Gerió és un gegant de tres cossos, tres caps i sis braços que representa al fundador mític de la ciutat de Girona. Se'l pot veure en comptades ocasions tot i que la seva principal aparició té lloc el dia de la cercavila de les Festes de Sant Narcís.
Esquivamosques de Girona

Esquivamosques

Girona (el Gironès)

1 de novembre de 2026

Girona és una de les poques ciutats catalanes que disposa d'un capgròs esquivamosques, un personatge festiu encarregat d'obrir pas i animar la festa. Aquesta figura està documentada almenys des del 1875, quan, juntament amb un grup de quatre capgrossos, ja sortia a la processó del Corpus davant dels gegants.

La Mula Baba de Girona

La Mula Baba

Girona (el Gironès)

23 i 31 d'octubre de 2026

Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.

És temps de…

La Castanyada

La Castanyada

Diverses poblacions

Fins al 2 de novembre de 2026

Quan arriba la tardor i el fred comença a dibuixar-se a l'horitzó, retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums de la festa de Tots Sants que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.

Llumenetes de Tots Sants. Foto: Manel Carrera

Llumenetes de Tots Sants

Diverses poblacions

Nit del 31 d'octubre i nit de l'1 de novembre de 2026

Un dels costums propis de la Festa de Tots Sants a casa nostra consisteix a encendre petites flames, en llànties o espelmes, en record dels avantpassats familiars. Es tracta d'un costum íntim i personal que aquests dies té lloc a l'interior d’algunes llars, lluny del focus mediàtic.

Mediateca

Llibres

Morts il·lustres als cementirs de Barcelona

Morts il·lustres als cementirs de Barcelona

Diversos autors

Angle Editorial

Qui van ser i on són enterrades les principals personalitats del món de la cultura, de les...

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà

Animetes santes. Costums tradicionals valencians sobre el més-enllà

Josep Lluís Santonja

Edicions del Bullent

La mort és una constant en la vida. Totes les persones sabem que més tard o més prompte hem de...

Rondalles de difunts

Rondalles de difunts

Arnau Folch

Editorial Hermenaute

Aquest llibre és un recull de deu rondalles i llegendes de la tradició popular i oral catalana...

Articles

Els panellets

Els panellets

Dolors Llopart i Puigpelat

Festes.org

El Ball de la Mort de Reus

El Ball de la Mort de Reus

Salvador Palomar i Abadia

La teiera

Sobre la tradició de l'àpat de conill amb trompetes

Revistes

Gegants

Gegants

Diversos autors

Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya

Gegants és la revista d’estudi del món geganter i de tot el folklore que l’envolta. És una...

Dossier: Pastors i transhumància

Dossier: Pastors i transhumància

Diversos autors

Editorial Gavarres

En aquest número 31 dediquem el dossier als pastors i la transhumància. Un dossier de...

Vídeo / DVD

(els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes

(els primers) 25 anys de la Fira de les Bruixes

Diversos autors

Fira de les Bruixes

Documental realitzat per commemorar els 25 anys de la Fira de les Bruixes. Idea original: Comissió...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser aleshores, com en el famós conte "El flautista d’Hamelín", els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre

Joan Tarrés
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Etiquetes

Més etiquetes