Festa del Most a La Ràpita

Festa del most

La Ràpita, Santa Margarida i els Monjos (l'Alt Penedès)

El programa de la Festa del Most de La Ràpita és un dels més complets d'entre totes les festes de la verema que es fan al Principat. Durant dos caps de setmana es succeeixen una gran varietat d'actes que giren al voltant de la Mostra de Vins i Caves, una de les més representatives del sector vitivinícola penedesenc.

Festes de l'oli nou

Festes de l'oli nou

Diverses poblacions

Les poblacions catalanes amb tradició olivera donen la benvinguda al primer oli d'oliva de la temporada amb un conjunt de celebracions festives que inclouen rostades populars i altres àpats gastronòmics, exposicions i debats, jornades de portes obertes i la presentació, degustació i venda de l'oli nou.

Baner Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festes majors

Xerta (el Baix Ebre)

Fins al 16 de novembre de 2025

La temporada de bous a les terres de l'Ebre finalitza per Sant Martí, a Xerta, on celebren les últimes tancades i bous a la plaça. La Jota Xertolina, ballada per grans i petits el dia del sant patró, esdevé un dels altres actes essencials de la celebració.
Fira de l'oli a Reus

Fira de l'oli nou

Reus (el Baix Camp)

14 i 15 de novembre de 2025

També coneguda amb el nom de Festa de l'Oli Nou, la Mostra és una de les cites festives més importants per divulgar el coneixement de la Denominació d'Origen Protegida Oli Siurana i presentar l'oli nou de la temporada, que es pot degustar i adquirir durant tot el cap de setmana.

Aplec de Sant Martí

Església de Sant Martí, Santa Pau (la Garrotxa)

11 i 16 de novembre de 2025

Sardanes, castanyes, el sorteig d'un xai, una gran caliuera a disposició de tothom i el joc de la virolla són alguns dels ingredients indispensables de l'Aplec de Sant Martí, que cada any se celebra a l'ermita romànica dedicada a aquest sant que hi ha a Santa Pau.
Festa de la ratafia i concurs de ratafies casolanes a Igualada

Festa de la ratafia de l'Anoia

Igualada (l'Anoia)

15 de novembre de 2025

Diferents ratafiaires de la comarca de l'Anoia participen cada any en el Concurs de Ratafies Casolanes, un concurs que premia a la millor elaboració artesanal i que és l'eix d'una festa que compta amb diferents activitats relacionades amb aquesta beguda.
Fira de bestiar a Salàs de Pallars

Diada de la Fira de Salàs

Salàs de Pallars (el Pallars Jussà)

14, 15 i 16 de novembre de 2025

A Salàs de Pallars s'hi havia fet la fira més reconeguda dels Pirineus catalans per vendre i comprar bestiar de peu rodó, i molt especialment, mules. La mecanització del camp la va sentenciar, celebrant-se la darrera edició el 1974, després de 600 anys d'història. Des del 2005, la vila rememora aquella fira amb una diada.
Fira de Sant Martí i Castanyada a Amer

Fira de Sant Martí i Castanyada

Amer (la Selva)

16 de novembre de 2025

Celebrada en motiu de la fundació de la vila, l'any 949, la festa ha deixat de ser una convocatòria només ramadera per convertir-se, per una banda, en una mostra de productes artesans i, per l'altra, en una castanyada popular que té la peculiaritat d'incloure un Concurs de Torradors de Castanyes.

Fira de l'oli

Santa Bàrbara (el Montsià)

14, 15 i 16 de novembre de 2025

Santa Bàrbara és un poble que combina el conreu de l'olivera amb el conreu dels cítrics (taronges i mandarines) i altres arbres fruiters. Cada any el tercer cap de setmana de novembre es celebra un esdeveniment que vol retre homenatge a tots aquests productes locals.
Festa major de Sant Romà a Lloret de Mar

Festa major de Sant Romà

Lloret de Mar (la Selva)

Del 7 al 18 de novembre de 2025

Durant tota una setmana Lloret de Mar celebra la Festa Major de Sant Romà, una celebració que per a molts lloretencs i lloretenques, és la veritable Festa Major, la més viscuda i la que organitzen les entitats, doncs a l'estiu estan molt ocupats amb les feines relacionades amb el turisme.
Aplec de Sant Iscle a Cerdanyola

Aplec de Sant Iscle

Cerdanyola del Vallès (el Vallès Occidental)

16 de novembre de 2025

Una festivitat de caràcter popular que es celebra a l'antiga església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i que compta amb l'assistència de milers de ciutadans de les poblacions de la rodalia, que hi passen tot el dia participant de les nombroses activitats religioses, culturals i gastronòmiques que hi tenen lloc.
Dijous Bo a Inca

Dijous Bo

Inca (el Raiguer)

13 de novembre de 2025

Tal i com diu la veu popular, cada tercer diumenge de novembre Inca es converteix en la capital de l'Illa de Mallorca. S'hi congreguen centenars de milers de persones atretes per les ofertes del mercat més gran i complert de Mallorca i per les diverses activitats festives que es fan al seu voltant.

Festa del Vi Nou de Calonge

Festa del vi nou

Calonge, Calonge i Sant Antoni (el Baix Empordà)

Del 6 al 16 de novembre 2025

La vila de Calonge dedica bona part de la seva Festa Major d'Hivern a celebrar l'arribada del primer vi de la temporada, un vi de pagès i amb denominació d'origen Empordà que és en una de les zones enològiques amb més tradició de Catalunya.
Festa Major d'Arenys de Munt

Festa major

Arenys de Munt (el Maresme)

Fins al 16 de novembre de 2025

La Festa Major de Sant Martí dura tota una setmana i es caracteritza per una exquisidesa gastronòmica local: el farcit o relleno de pomes, un plat d'origen medieval que només s'elabora en aquestes dates.

És temps de…

Virolla de Santa Pau. Foto: Manel Carrera

El joc de la virolla

Diverses poblacions

Diferents moments de l'any

El joc de la virolla, també conegut per 'baboia' o 'virola', és un joc d'atzar català molt antic i d'origen incert. Es fa servir en moltes festes populars amb l'objectiu de rifar els productes que aporten els mateixos veïns i contribuir a finançar, així, les despeses de la festa.

La matança del porc

La matança del porc

Diverses poblacions

Fins al mes de febrer de 2026

La tradició familiar de matar el porc representa la persistència d'una manera de viure i uns costums que durant segles van ser generalitzats a bona part del món rural. Malgrat els intents per erradicar-la, avui la matança del porc es manté ben viva a l'interior de moltes granges, masos i possessions.

Mediateca

Llibres

Llibre d’aparellar de menjar

Llibre d’aparellar de menjar

Anònim

Editorial Barcino

Un extens llibre de cuina, escrit i compilat cap a mitjan segle XIV. Es tracta d’un receptari que...

El món màgic de les fades

El món màgic de les fades

Ramona Violant i Ribera

Farell Editors

En la tradició folklòrica catalana les fades són conegudes amb el nom d'encantades, dones...

Picar foc. La cultura i els usos tradicionals del foc a l’Alt Pirineu

Picar foc. La cultura i els usos tradicionals del foc a l’Alt Pirineu

Josep Mañà i Oller

Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va celebrar del 3 de juliol al 31 d’agost de...

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org és un portal temàtic sobre cultura popular en el que trobar informació sobre les celebracions de cada temps festiu, calendari de diades, ressenyes de publicacions o notícies d'esdeveniments, però també per conèixer una persona, que com jo mateix no pot escalfar el cul d'una cadira quan toca festa. Després de vint-i-cinc anys, el format, els continguts i la gran quantitat de persones que hem emprat el portal pot semblar poc o molt. Les estadístiques a la xarxa són implacables si el que cerques són xifres. Però si reflexionem sobre la immesurable capacitat de dinamització que una acció com la creació de Festes.org ha tingut, potser copsarem la seva veritable importància.

Salvador Palomar Salvador Palomar

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Etiquetes

Més etiquetes