Entrada de la flor a Torrent

Entrada de la flor

Torrent (l'Horta Sud)

L'Entrà de la Flor és una alegre celebració popular que gira al voltant d'una gran branca d'ametller en flor. La branca florida es va a cercar a les afores del terme, s'entra cerimonialment fins a l'església i s'ofereix a la Mare de Déu, en un ambient d'alegria que s'expressa mitjançant l'encesa de centenars de coets.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa major de la Candelera

L'Ametlla de Mar (el Baix Ebre)

Fins al 4 de febrer de 2026

Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.
Festa de Sant Blai a Falset

Festa de Sant Blai

Falset (el Priorat)

3 de febrer de 2026

Cada 3 de febrer, sigui feiner o sigui festiu, Falset celebra Sant Blai elaborant, passejant i rifant un impressionant "cóc amb recapte", una coca farcida que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.
Fira de la Candelera

Fira de la Candelera

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, la Fira de la Candelera de Molins de Rei és una de las mostres agrícoles, industrials, comercials i culturals més grans i més importants del Baix Llobregat.

Festa de l'ós a Arles

Festa de l'ós

Arles (el Vallespir)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

Els carrers i places d'aquesta població nord-catalana reviuen cada any una esbojarrada escenificació protagonitzada per un grup de caçadors que persegueixen un ós salvatge que assetja el poble.
Festes i Fires de la Candelera a Perafita

Festes i Fires de la Candelera

Perafita (el Lluçanès)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

Com cada any en aquestes dates, Perafita celebra les Festes i Fires de la Candelera i la Festa del Cavall del Lluçanès, la celebració més important que té lloc en relació amb el món del cavall en aquesta comarca.
Ballada dels gegants

Festa de la Candelera

Calafell (el Baix Penedès)

Fins al 2 de febrer de 2026

Nombroses activitats infantils, una plantada col·lectiva d'arbres i el cercavila de gegants i cap-grossos conformen, juntament amb els actes religiosos propis de la Candelera, la celebració de la Festa de la Mare de Déu de la Cova, festa major d'hivern que es celebra durant tot el cap de setmana.
Santantonada de Cinctorres

Santantonada

Cinctorres (els Ports)

Del 30 de gener a l'1 de febrer de 2026

La festa de Sant Antoni de Cinctorres se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals, i la representació teatral de la vida del sant.
Aplec de Sant Mer a Vilademuls

Aplec de Sant Mer

Vilademuls (el Pla de l'Estany)

1 de febrer de 2026

Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.

Foguerons de Sa Pobla a Gràcia

Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)

Del 30 de gener a l’1 de febrer de 2026

Cada any a final de gener, les places i carrers de l'antiga vila de Gràcia, avui barri de Barcelona, s'omplen de foguerons, cançons improvisades i balls mallorquins: s'hi celebra la Revetlla de Sant Antoni, un model de festa importat amb èxit des del municipi mallorquí de Sa Pobla.

És temps de…

Si la Candelera plora...

Si la Candelera plora...

Diverses poblacions

2 de febrer de 2026

Els refranys més coneguts sobre La Candelera evidencien que aquesta diada, el 2 de febrer, ha estat durant molts anys un dia en què s'ha observat de forma especial alguns elements de la Natura per tal de predir si el fred hivernal ha acabat o si, per contra, encara durarà.

Temps de calçotades

Temps de calçotades

Diverses poblacions

De finals de gener a mitjans d'abril de 2026

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.

Mediateca

Llibres

Fêtes de l'Ours en Vallespir

Fêtes de l'Ours en Vallespir

Robert Bosch

Éditions Trabucaire

Aquest és el primer intent de reunir, en un mateix volum, informació relativa a les Festes de...

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

David Abulafia

Veles i Vents Edicions

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la...

100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana

100 coses que cal saber de la cultura festiva popular catalana

Bienve Moya i Domenech

Edicions Cossetània

Balls, bestiari festiu, les festes majors més característiques, les festivitats més destacades i...

Articles

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents

Els foguerons de Sant Antoni. La revetlla mallorquina Sa Pobla a Gràcia
Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat

Tradició i modernitat a la festa de Sant Antoni Abat

Josep Terrassa Flaquer

Revista Cap Vermell

La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació

La Festa dels Tres Tombs. Del ritual a la Federació

Xavier Orriols i Sendra

Festes.org

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

Vídeo / DVD

L'Entrà de la Flor

L'Entrà de la Flor

Diversos autors

Ajuntament de Torrent

En aquest DVD, editat per Pyrene PV, una entitat especialitzada en documentals etnogràfics, en...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser aleshores, com en el famós conte "El flautista d’Hamelín", els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre.

Joan Tarrés
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Els reculls de festes i llegendes, de rondalles i mites ara són l'única porta oberta per comprendre les vivències espirituals dels nostres avantpassats. Per això és tan important la feina d'En Manel Carrera i de Festes.org en la comprensió d'aquesta realitat. Sense ells, el nostre univers seria molt més pobre i ens costaria encara molt més saber qui som i d'on venim. Gràcies, Manel, per la teva gran tasca i per ajudar-nos a mirar-nos encara avui dia en els múltiples miralls de l'ésser.

Jordi Bilbeny Jordi Bilbeny

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes