Festa major de Solsona. Foto: Resol

Festa major

Solsona (el Solsonès)

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festes de la Mare de Déu Ermitana de Peníscola

Festes de la Mare de Déu Ermitana

Peníscola (el Baix Maestrat)

Del 7 al 17 de setembre de 2026

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.
Festa Major de Cadaqués

Festa major

Cadaqués (l'Alt Empordà)

Fins l'11 de setembre de 2026

Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.
Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Barri de l'Espanyol, La Ràpita (el Montsià)

Del 4 al 12 de setembre de 2026

El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.

Festa Major de les Borges del Camp

Festa major

Les Borges del Camp (el Baix Camp)

Fins al 12 de setembre de 2026

Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. Foto: Víctor Sangermán

Festes de la Mare de Déu de la Salut

Algemesí (la Ribera Alta)

Fins al 13 de setembre de 2026

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Festa major de Montblanc

Festa major

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 6 al 12 de setembre de 2026

Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
Diada de Meritxell a Andorra

Diada de Meritxell

Meritxell (Canillo)

8 de setembre de 2026

Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
Festa major de Maó. Foto: Ajuntament de Maó

Festa major

Maó (Menorca)

Del 6 al 9 de setembre de 2026

Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.
Festes del Tura d'Olot

Festes del Tura

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Festa major de Sant Fèlix

Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)

Del 29 d'agost al 2 de setembre de 2026

Durant tres dies, els carrers de Vilafranca del Penedès s'omplen per celebrar una Festa Major que ocupa, des de fa molts anys, un lloc preeminent al calendari festiu català per la massiva participació popular, la modèlica conservació del seu folklore i per la riquesa cultural que expressa en els seus actes. Sant Fèlix és una marca temporal, simbòlica i emocional que tanca un cicle i enceta un nou calendari en la vida dels vilafranquins.

Són protagonistes

L'Homarrà d'Olot

L'Homarrà

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

A mig camí entre un cabró emprenyat i un bóc embestidor, l'Homarrà d'Olot és un esparriot singular que precedeix i obre el camí del Gegant del Porc i el Xai, tot fotent cops de bufeta a tort i a dret.
La Muixeranga d'Algemesí

La Muixeranga

Algemesí (la Ribera Alta)

7 i 8 de setembre de 2026

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.
El Gallarut d'Olot

El Gallarut

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Cap de Lligamosques d'Olot

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.

És temps de…

Les maresdedéu trobades

Diverses poblacions

8 de setembre de 2026

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.

Tronada de les Borges del Camp

La tronada

Les Borges del Camp

7 de setembre de 2026

Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.

Mediateca

Llibres

Faràndula de la Garrotxa

Faràndula de la Garrotxa

Diversos autors

Ajuntament d'Olot. Edicions Municipals

Llibre dedicat als entremesos propis de les celebracions festives de la Garrotxa. Tracta amb...

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Editorial Selecta

Aquest llibre no és un nomenclàtor exhaustiu de les imatges de la Mare de Déu trobades en el...

Les festes populars

Les festes populars

Joan Prat i Carós

Els llibres de la frontera

Durant els últims anys hem assistit a un procés de recuperació de les nostres festes populars....

Articles

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Carme Rusiñol i Pautas

Festes.org

El Correfoc de Manresa: 25 anys de tradició autòctona de Manresa

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Festes.org és una magnífica i imprescindible eina per a tenir a l’abast gran quantitat d’informació de fons rigorosa i de les notícies i novetats de tots els àmbits de la cultura d’arrel. Una eina que s’ha mantingut actual i actualitzada constantment. Personalment, per la meva tasca de responsable dels actes tradicionals de les festes de la ciutat de Barcelona, Festes.org és un instrument molt útil que ha facilitat i ha enriquit la meva feina i, per altra banda, que m’ha servit per a donar a conèixer tots els projectes, personals i col·lectius, en els que he estat implicat.

Xavier Cordomí Xavier Cordomí

Festes.org no només és una de les primeres pàgines sobre cultura popular a Internet, sinó un dels primers portals que compartien contingut (i del bo) a la xarxa. Però Festes.org arriba molt més enllà de la festa, perquè acull sensibilitat, saviesa i coneixement enciclopèdic. Un lloc fantàstic on la imaginació vola i mai saps cap a on.

Víctor Pàmies i Riudor Víctor Pàmies i Riudor

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Etiquetes

Més etiquetes