Festa major "xica"

Durro, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)

La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Del camp a la taula a Castelló d'Empúries

Del camp a la taula

Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà)

14 de juny de 2026

Amb els camps de blat ja ben granats i a punt de segar, Castelló d'Empúries celebra aquesta festa per reivindicar la cultura tradicional que hi ha al voltant del blat, la farina i l'elaboració del pa.
Festa des Convent a Artà

Festa des Convent

Artà (Llevant)

Fins al 13 de juny de 2026

L'illa de Mallorca celebra grans festes per Sant Antoni Abat, el 17 de gener. L'altre Sant Antoni, el de Pàdua, també rep lloances diverses, en especial dels cavallets d'Artà, un entremès documentat a la primera meitat del segle XIX i que tan sols és possible apreciar pels volts del 13 de juny al convent dels franciscans d'Artà.

Festa de la mel a Arnes

Festa de la Mel

Arnes (la Terra Alta)

13 i 14 de juny de 2026

Per fomentar el coneixement al voltant de l'apicultura i el consum d'aquest producte dolç, Arnes organitza, durant un cap de setmana de maig i des de l'any 2004, una jornada que gira al voltant d'una fira amb parades de productes derivats de les abelles i tot el món de l'apicultura, de gran tradició al municipi.

Festes de Moros i Cristians a Teulada

Festes de Moros i Cristians

Moraira, Teulada (la Marina Alta)

Del 5 al 14 de juny de 2026

La segona setmana de juny i durant 8 dies la població valenciana de Teulada-Moraira celebra les seves festes de Moros i Cristians. Amb aquesta celebració, els seus habitants recorden amb imaginació i entusiasme una part del seu passat i el recreen a la seva manera.
Romiatge de sant Antoni de Pàdua a Ulldemolins

Romiatge de Sant Antoni de Pàdua

Ulldemolins (el Priorat)

13 de juny del 2026

Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a Sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.

Festa Major de Santpedor

Festa major

Santpedor (el Bages)

De l'11 al 15 de de juny de 2026

La vila natal del Timbaler del Bruc i de Pep Guardiola celebra, durant quatre dies, una de les primeres festes majors del Pla del Bages. La festa compta amb una gran quantitat d'actes organitzats per les penyes de joves i les entitats de cultura popular, com els bous de foc.

La passejà de Sant Onofre

Quart de Poblet (l'Horta Sud)

Fins al 9 de juny de 2026

Cada 9 de juny, els habitants de Quart de Poblet fan la 'Passejà'. Es tracta d'una singular processó nocturna en què es porta la imatge del patró del poble, Sant Onofre, des de l'ermita a l'església acompanyada per l'espetec de milers de coets i alegres marxes musicals.
Festa de Corpus a Sitges

Festa del Corpus

Sitges (el Garraf)

Del 5 al 14 de juny de 2026

Estesos a terra formant part d'una catifa, en un balcó engalanant una façana o cultivats dins de testos, els clavells formen part de la idiosincràsia de la Festa del Corpus de Sitges, una diada en què les sitgetanes i sitgetans barregen el culte religiós amb la passió que senten per aquesta flor.

Són protagonistes

Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona

Ball de Diables

Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès)

13 de juny de 2026

El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, un dels balls de diables més antics de Catalunya, se singularitza pel seu vestit-granota blau i pel fet que la seva representació parlada, el Típic, no acaba amb la victòria de l’exèrcit del Bé sobre el del Mal, sinó amb empat i Llucifer emplaça els dos exèrcits a un nou combat l’any següent.

És temps de…

Temps de cireres

Temps de cireres

Diverses poblacions

Fins a finals de juny de 2026

Coincidint amb l'època de fructificació dels cirerers -des de finals de maig i fins al juliol- diverses localitats celebren mercats, fires, exposicions i festes destinades a donar a conèixer els resultats de la collita d'aquests petits fruits vermells.

Temps de ginesta

Diverses poblacions

Juny de 2026

Així com cada festa té els seus balls, la seva música, la seva indumentària i els seus ritus, així cada festa també té la seva herba, la seva planta, la seva flor. Una de les plantes associades a les celebracions que ronden la diada de Corpus és la ginesta, que aquests dies està en plena floració.

Mediateca

Llibres

Solsticis

Solsticis

Diversos autors

Garsineu Edicions

Falles, festes i creences populars de Sant Joan i de Nadal a través de les fitxes de treball de...

29 rondalles meravelloses de Mallorca

29 rondalles meravelloses de Mallorca

Caterina Valriu Llinàs

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

A les acaballes del s. XIX, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va concebre la idea de publicar...

Obra oberta, 2

Obra oberta, 2

Ramon Violant i Simorra

Editorial Alta Fulla

Segon volum de l'Obra Oberta de Violant i Simorra, que posa a l'abast de tothom una part de tota...

Revistes

Dossier: Plantes i remeis

Dossier: Plantes i remeis

Diversos autors

Editorial Gavarres

Des que el món és món, els humans hem buscat en la natura allò que ens cura i ens alimenta. A...

Una societat no està constituïda només per la massa d’individus que la componen, pel territori que ocupen, per les coses que utilitzen, pels moviments i actes que realitzen, sinó, abans que res, per la idea que es fa de si mateixa

Émile Durkheim
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

Gràcies a Festes.org he descobert el ric món de la cultura catalana. Aquest lloc em va introduir en les diverses tradicions, les festes vibrants i la cultura distintiva del país on ara visc. He après sobre un munt de festes i tradicions úniques. Estic molt agraït a Festes.org per l'oportunitat d'aprofundir i estimar el patrimoni cultural de Catalunya.

Ruslan Kashapov Ruslan Kashapov

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Etiquetes

Més etiquetes