El Moixó Foguer

El Moixó Foguer

Diverses poblacions

El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari 'pàjaru', que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Carnaval de Molins de Rei

Carnaval

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.
Carnaval dels Banys d'Arles

Carnaval

Els Banys d'Arles i Palaldà (el Vallespir)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
Dia de l'Escudella a Castellterçol

Dia de l'Escudella

Castellterçol (el Moianès)

17 de febrer de 2026

El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.
Carnaval d'Encamp

Carnaval

Encamp (Encamp)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
Carnaval de Roses

Carnaval

Roses (l'Alt Empordà)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
Enterrament del Carnestoltes a Terrassa

Enterrament del Carnestoltes

Terrassa (el Vallès Occidental)

18 de febrer de 2026

L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.
Ball de Gitanes de Sant Celoni

Carnaval i Ball de Gitanes

Sant Celoni (el Vallès Oriental)

15 de febrer de 2026

Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.
La Merengada de Vilanova i la Geltrú

Merengada

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

12 de febrer de 2026

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.

Guerra de farina

Berga (el Berguedà)

15 de febrer de 2026

La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
El Ball dels Confits

El ball dels confits

Diverses poblacions

15 i 17 de febrer de 2026

El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.
Dijous Gras. Foto: Establiments Andreu

Dijous Gras

Diverses poblacions

12 de febrer de 2026

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
El Ranxo de Ponts

El Ranxo

Ponts (la Noguera)

17 de febrer de 2026

Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.

Són protagonistes

El Camell de Molins de Rei. Foto: Manel Carrera i Escudé

El Camell

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

15 de febrer de 2026

Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.

Els Gegants Bojos

Solsona (el Solsonès)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.

És temps de…

Sàtira a les Falles de València. Foto: Manel Carrera

Temps de sàtires

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.

Mediateca

Llibres

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

Noemí Vilaseca

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d'una forma peculiar,...

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa i Cuervo

Ajuntament de Lleida. Museu d'art Jaume Morera

Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va organitzar a la Sala Leandre Cristòfol de...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

Diversos autors

Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)

El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de...

Articles

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Xavier Mas Gibert

El Sot de l'Aubó

Els arlequins de Canillo: la policia del Carnaval
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Caterina Valriu Llinàs

Associació Caramella

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Audio / CD

Balls de gitanes del Vallès

Balls de gitanes del Vallès

Cobla La Principal de la Bisbal

Audiovisuals de Sarrià

Inclou les cançons: A la festa; Contradanses; Catxutxa; Xotis; Jota; Toc de festa; Masurca; Galop;...

Carnaval de Solsona. La Música

Carnaval de Solsona. La Música

Orquestra Patinfanjàs

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació de Festes del...

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Diversos autors

Audio-Visuals de Sarrià - FAC

Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 1. El...

La tradició no és el testimoni d'un passat irremeiablement desaparegut: és una força viva que anima i informa el present

Igor Stravinski
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Festes.org representa una finestra viva de la riquesa de la cultura popular catalana, una plataforma que ha il·luminat la nostra tradició festiva durant els últims vint-i-cinc anys. Ha estat molt més que un simple recurs en línia; és un far que fusiona la participació activa dels Països Catalans en els seus rituals festius i ens connecta en les nostres arrels comunes. Per a mi, Festes.org, ha estat una font d'inspiració i descobriment, fomentant la meva passió per la música d'arrel a través de la seva mediateca que és un recurs essencial per a descobrir la riquesa musical que ens defineix com a poble.

Càndid Trujillo Càndid Trujillo

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Etiquetes

Més etiquetes