Portada

Festes majors d'hivern

La Fatarella (la Terra Alta)

Del 6 al 9 de febrer de 2026

Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.

Agenda d’aquesta setmana

Festes de Moros i Cristians

Bocairent (la Vall d'Albaida)

Del 6 a l'11 de febrer de 2026

Les festes de Moros i Cristians en honor a sant Blai de Bocairent diuen que són de les més cridaneres i boniques de tot el País Valencià. Comencen el divendres posterior al 3 de febrer i s'allarguen uns dies amb tot un seguit d'actes que rememoren la conquesta de la vila per part de les tropes de Jaume I.

Festa Major del Santíssim Misteri

Cervera (la Segarra)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa major d'hivern de Cervera commemora el misteri del a Vera Creu ocorregut el segle XVI. L'acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.

Festa de Santa Calamanda

Calaf (l'Anoia)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

Pels volts del 5 de febrer, diada de Santa Calamanda, els calafins viuen la seva festa major d'hivern amb intensitat. Un dels actes més singulars de la festa és la ballada de la Metradansa, un ball d'arrels profundes que es remunta, com a mínim, al segle XIX i que, per la festa hivernal, es desenvolupa a l'interior de l'església.

Festa de Santa Agda

Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa de les dones de Riba-roja d'Ebre es celebra amb l'ofrena d'uns grans pans de pessic amb forma de pit i amb l'elecció d'un govern de dones, format per una alcaldessa i dues regidores que, aquests dies, exerciran el poder al poble.

Festa de la Llordera

Torà (el Solsonès)

6 i 7 de febrer de 2026

Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.

Fira del fajol

Batet de la Serra, Olot (la Garrotxa)

8 de febrer de 2026

Una jornada de caire festiu que durant tot un dia omple aquesta localitat de diverses activitats, tant didàctiques com gastronòmiques, relacionades amb el fajol, una planta que només es conrea a la Garrotxa i els grans de la qual contenen les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal.

Festa de la Candelera

Esponellà (el Pla de l'Estany)

7 de febrer de 2026

Esponellà celebra la Festa de la Candelera al voltant del Ball del Tortell, una dansa que té les seves arrels al segle XVI i que té per protagonistes a sis dones pabordesses que ballen amb un tortell i un ram de flors encintat a les mans.

Festa major de la Candelera

L'Ametlla de Mar (el Baix Ebre)

Fins al 4 de febrer de 2026

Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.

Festa de Sant Blai

Falset (el Priorat)

3 de febrer de 2026

Cada 3 de febrer, sigui feiner o sigui festiu, Falset celebra Sant Blai elaborant, passejant i rifant un impressionant coc, una coca de recapte que pot arribar a fer entre 10 i 20 metres de llargada i que, segons sembla, té propietats protectores contra el mal de coll i la resta d'inconvenients provocats pel fred de l'hivern.

És temps de…

Festes de Santa Àgueda

Diverses poblacions

5 de febrer de 2026

Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Temps de calçotades

Diverses poblacions

De finals de gener a mitjans d'abril de 2026

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.

Mediateca

Llibres

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Josep-Vicent Ferre Domínguez

Ajuntament de Bocairent

En aquest quadern l'autor analitza l'origen, les versions, les relacions amb altres parlaments...

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

Alba Gràcia i Pañella

Casino Prado Suburense

Aquest llibre és un viatge per més de quatre dècades de vida sitgetana narrades amb el...

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

David Abulafia

Veles i Vents Edicions

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la...

Articles

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser aleshores, com en el famós conte "El flautista d’Hamelín", els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre.

Joan Tarrés