Cavalcada de Reis a la Pobla de Montornès

Cavalcada de Reis

La Pobla de Montornès (el Tarragonès)

El 5 de gener a la nit, les finestres i balcons de la Pobla de Montornès són plenes a vessar. Hi ha famílies senceres amb els seus infants que, amb les cares plenes d'il·lusió, esperen que els patges dels Reis d'Orient els entreguin, a través d'unes llargues escales, les joguines que han demanat.

Museu Terra 2025

Agenda d’aquesta setmana

Desembarcada de Reis a Llafranc

Desembarcada de Reis

Llafranc, Palafrugell (el Baix Empordà)

5 de gener de 2026

La festa se celebra amb l'arribada del vaixell il·luminat dels Tres Reis d'Orient que, després d'un llarg viatge per mar, desembarquen a la platja del poble on són rebuts per centenars de nens i nenes que els esperen, plens d'il·lusió, amb els seus fanalets encesos.

Arribada dels Reis

Badalona (el Barcelonès)

5 de gener de 2026

La festa dels Reis de Badalona inclou l'escenificació de la seva tradicional arribada per mar a la ciutat a bord d'un gran veler, una lluïda i multitudinària cavalcada pels carrers, i un costum íntim i familiar, la "Crida als Reis", que és protagonitzat pels infants i els seus fanalets de paper o "bombes".

Cavalcada de Reis

Taradell (Osona)

5 de gener de 2026

Una de les característiques distintives de la Nit de Reis de Taradell són les atxes de barballó que els taradellencs encenen per tal de guiar als Reis d'Orient fins al seu poble. El foc i el fum d'aquestes grans torxes contribueixen a crear un ambient màgic per a rebre els Reis.
Cavalcada de Reis a Matadepera

Cavalcada de Reis

Matadepera (el Vallès Occidental)

5 de gener de 2026

La presència del patge xiu-xiu, la lectura d'un pregó de benvinguda a l'Ajuntament, el repartiment de regals municipals a tots els nens i nenes del poble i l'ofrena d'or, encens i mirra que fan els Reis davant un retaule vivent del naixement del nounat són alguns dels elements d'aquesta Cavalcada de Reis.

Rastres de Reis

Vilaplana (el Baix Camp)

5 de gener de 2026

Cada 5 de gener, els xiquets i xiquetes de Vilaplana recorren amunt i avall els carrers i places del municipi arrossegant rastres de llaunes buides amb l'objectiu de fer el màxim de xivarri possible perquè els Reis d'Orient no passin de llarg i deixin els seus regals.

Nit de Reis

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

5 de gener de 2026

Cada 5 de gener al vespre, els habitants de la Riera de Gaià surten als carrers armats amb unes torxes d'espígol anomenades "falles" que encenen amb l'objectiu d'atraure els Reis cap al poble. L'olor que desprèn l'espígol i el resplendor i calor del foc faran que els Reis no passin de llarg i que deixin els regals a les cases.
Cavalcada de Reis a Alcoi

Cavalcada dels Reis

Alcoi (l'Alcoià)

5 de gener de 2026

L'escenificació de l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient d'Alcoi és una de les més completes i riques de totes les que es fan al país i la seva seqüència ritual i molts dels seus elements han estat i encara són un model a seguir per a moltes altres poblacions.
Cavalcada de Reis a Igualada

Cavalcada de Reis

Igualada (l'Anoia)

5 de gener de 2026

Els trets més característics de la Cavalcada de Reis d'Igualada, una de les més antigues del país, són el seu tarannà assistencial, la presència del Patge Faruk, les espectaculars carrosses i el lliurament dels regals balcó a balcó a través d'unes llargues escales de fusta.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Estratègies perquè els Reis no passin de llarg

Estratègies perquè els Reis no passin de llarg

Diverses poblacions

Fins al 5 de gener de 2026

La mainada del nostre país ha ideat les estratègies més variades per atraure als Reis d'Orient cap a la seva població la nit del 5 al 6 de gener. La construcció de fanalets de paper, l'encesa de torxes amb plantes aromàtiques i l'arrossegament de llaunes buides són algunes de les pràctiques festives més populars per aconseguir que els Reis deixin els seus regals.

Cançons per anar a rebre els Reis

Cançons per rebre els Reis

Diverses poblacions

5 de gener de 2026

El repertori de cançons amb què la canalla espera l'arribada dels Reis d'Orient és força extens. Tot i que moltes d'aquestes cançons de la nostra tradició popular parteixen d'un mateix patró, les lletres i tonades que serveixen per donar la benvinguda als tres Reis tenen moltes variants.

Mediateca

Llibres

Reixos. La tradició dels Reis Mags a Lleida

Reixos. La tradició dels Reis Mags a Lleida

Diversos autors

Pagès Editors S.L

Aquest llibre ens endinsa en la història i la màgia de la cavalcada dels Reis d'Orient a Lleida,...

5 de gener. Festa de Reis d'Igualada

5 de gener. Festa de Reis d'Igualada

Santi Carbonell

Comissió Cavalcada dels Reis d'Igualada

Llibre de fotografies que mostra la il·lusió dels infants igualadins (i de tota la ciutat...

Adoració dels tres Reis d'Orient

Adoració dels tres Reis d'Orient

Llorenç Moyà Gilabert

Editorial Moll

Encara ara es representa a tota la geografia mallorquina el "Misteri de l'Adoració dels Reis"...

Articles

Esperar els reis. Costums tradicionals de la nit de reis
La crema de l'Espígol en la nit de Reis. Un ritus d'origen mil·lenari.

La crema de l'Espígol en la nit de Reis. Un ritus d'origen mil·lenari.

Jordi Rius i Mercadé

La Riera. Ajuntament de la Riera de Gaià

Ja han sortit les reines

Ja han sortit les reines

Roser Reixach i Brià

Revista «Caramella» IV

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser alehores, com en el famós conte d’El flautista d’Hamelín, els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre.

Joan Tarrés
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ha sigut un punt d'informació en la meva vida, un punt on trobar la informació sobre el bestiari que a mi em feia falta, i també un punt on promocionar lo que jo he fet (audiovisual, llibres, etc ) i també trobar bons amics que sempre han ajudat en la meva promoció.

Ramon Saumell Poch Ramon Saumell Poch

Festes.org és una eina de consulta molt útil, on hi pots trobar molta informació i molt ben endreçada i indexada. Ve a ser com un nou Costumari virtual, per a trobar informació de qualsevol celebració i això facilita molt la feina a l'hora de planificar unes vacances o activitats per fer amb la família o els amics. I el més important és que, com els grans referents del país (penso en autors de projectes com el Costumari, el Diccionari Alcover-Moll, l'Obra del Cançoner Popular, etc.), Festes.org també ha tingut present tot l'àmbit nacional català, deixant de banda les fronteres imposades.

Jaume Piquer Jaume Piquer

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Etiquetes

Més etiquetes