Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

Festa de les Alfàbegues a Bétera

Festa de les Alfàbegues

Bétera (el Camp de Túria)

Una de les festes més populars a Bétera és la celebració de la festivitat de la Mare de Déu d'Agost, una diada que es caracteritza per les ofrenes a la Mare de Déu d'unes espectaculars plantes d'alfàbregues i per la cordà i la coetà, dues impressionants manifestacions pirotècniques que tenen lloc pels carrers del poble.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa Major de Moià

Festa major

Moià (el Moianès)

Fins al 17 d'agost de 2026

Celebrada pels volts del 15 d'agost, la festa major de Moià té, en l'actualitat, dos protagonistes destacats: la Festa de l'Arbre Fruiter, que s’organitza ininterrompudament des de l'any 1905, i la Cabra d'Or, una celebració innovadora basada en una llegenda local que va néixer l'any 2010.

Festa major de Llorenç del Penedès

Festa major

Llorenç del Penedès (el Baix Penedès)

Del 7 al 12 d'agost de 2026

Llorenç del Penedès celebra la seva festa major amb una de les exhibicions castellers més originals d'entre totes les que es fan al país: l'aixecada de castells a l'antiga, una pràctica única, executada per castellers aficionats, sense colla, que recorda l'esperit i les formes arcaiques del fet casteller català.
Festes ptronals de Sant Llorenç des Cardassar

Festes patronals

Sant Llorenç des Cardassar (Llevant)

Del 3 a l'11 d'agost de 2026

L'acte més multitudinari de les festes patronals de Sant Llorenç de Cardassar és una cursa popular nocturna que aplega més de 3.500 persones vingudes de tota l'illa de Mallorca per córrer sota el lema Més sans que un gra d'all.

Festa major i Terrazel. Foto: Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons

Festa major i Terrazel

Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès)

Del 8 al 12 d’agost de 2026

El Terrazel s'ha convertit, des de la seva primera edició el 1990, en l'acte central de la festa major de Sant Llorenç d'Hortons. Gegants, cap-grossos, balls, música i foc, configuren una celebració intensa que convida a reflexionar sobre els perills que corre la natura amb el model de desenvolupament econòmic vigent.

Festa de la Mare de Déu del Vinyet a Sitges

Aplec del Vinyet

Sitges (el Garraf)

5 d'agost de 2026

Cada 5 d'agost milers de persones s'apleguen al voltant del santuari de la Mare de Déu del Vinyet per celebrar la festa anual dedicada a la patrona del Garraf, una petita marededéu bruna a qui s'atribueix el domini sobre les condicions atmosfèriques.
Festes de Sant Albert a Vic

Festes de Sant Albert

Vic (Osona)

Del 30 de juliol al 7 d'agost de 2026

Un ninot passejat com un ídol popular, el repartiment d'aigua sagrada, la història religiosa d'un sant guaridor d'una epidèmia i la crema ritual de bruc pels carrers i places, són els elements característics de les Festes de Sant Albert del Barri de Gurb de Vic.

Fira de Sant Llorenç

Riudoms (el Baix Camp)

Del 7 al 9 d'agost de 2026

Inicialment sorgida com una fira de bestiar de pagès, la Fira de Sant Llorenç que es celebra cada any el cap de setmana més proper al 10 d'agost, va evolucionar primer cap a una fira al voltant de l'avellana i ha anat incorporant nous continguts fins a convertir-se en una de les fires més complertes de la comarca.
Festa Major de Vimbodí i Poblet

Festa major

Vimbodí i Poblet (la Conca de Barberà)

Del 6 al 9 d'agost de 2026

Vimbodi celebra la seva festa major coincidint amb la diada de Sant Salvador. La celebració ha adquirit una gran revifalla en els darrers anys i es desenvolupa amb una intensitat o una altre en funció de si l'any en curs és o no any de Festes Quinquennals dedicades a la Mare de Déu dels Torrents, patrona de la vila.
Festa de Sant Llorenç a Matadepera

Festa de Sant Llorenç

Matadepera (el Vallès Occidental)

10 d'agost de 2026

La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
Festes del Crist del Palmar

Festes del Crist de la Salut

El Palmar, València (València)

Fins al 6 d'agost de 2026

Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.
Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú

Cercavila de l'Imaginari

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

6 d'agost de 2026

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.
Festa Major d'Argentona

Festa major

Argentona (el Maresme)

Fins al 6 d'agost de 2026

L'aigua i els càntirs són dos dels elements al voltant dels quals gira la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona. Aquesta vila del Maresme renova cada any, des del segle XVII, el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

És temps de…

Ballades en fonts i pous

Diverses poblacions

Pels volts del 5 d'agost de 2026

Les illes Pitiüses mantenen, dins la seva tradició popular, l'antiquíssim costum d'anar a ballar en pous i fonts en determinades dates del calendari anual. Les ballades es concentren entre el solstici d'estiu i el 5 d'agost, diada de la Mare de Déu de les Neus, patrona d'aquestes illes.

Mediateca

Llibres

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

La Xarbotada. La Festa del Càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo

Jaume Clavell Nogueras

Museu del Càntir d'Argentona

Inclou un conjunt indispensable per a conèixer el passat i el present de la Festa del Càntir...

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Calendari de ballades a pous i fonts d'Eivissa i Formentera

Joan Marí Tur

Congrés de Cultura Pitïusa - La Caixa

Aquest petit volum inclou una fitxa per totes i cadascuna de les ballades populars que la memòria...

El càntir per aigua

El càntir per aigua

Ramon Violant i Simorra

Migdia Serveis Culturals

Amb motiu del centenari de l'etnògraf, nascut a Sarroca de Bellera el 1903, es reedita aquest...

Entre les realitats anímiques, la festa és una cosa per si mateixa, que no es pot confondre amb cap altra al món

Karl Kerény
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Etiquetes

Més etiquetes