El Moixó Foguer

El Moixó Foguer

Diverses poblacions

El Moixó Foguer és un dels personatges característics de la tradició carnavalesca catalana. Es tracta d'una comparsa satírica durant la qual un grup de persones simulen la venda d'un gran i estrafolari 'pàjaru', que no és sinó un home que duu el cos completament cobert de plomes.

Banner Carnaval de Solsona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Carnaval de Molins de Rei

Carnaval

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Molins de Rei celebra la seva festa de Carnaval amb el Camell, una gran peça de bestiari festiu inspirada en un vell costum molinenc que amb, els seus correcuites, balls i saraus d'espurnes, convida tothom a fer disbauxa per uns dies.
Carnaval dels Banys d'Arles

Carnaval

Els Banys d'Arles i Palaldà (el Vallespir)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

El Carnaval de la vila termal dels Banys d'Arles es caracteritza pels Gregoris, una tradició singular i única que barreja la paròdia a l'Església amb el ritu d'enterrament del Carnestoltes, i pel tio tio, un divertit ball amb foc real amb què tradicionalment s'acaba la festa.
Dia de l'Escudella a Castellterçol

Dia de l'Escudella

Castellterçol (el Moianès)

17 de febrer de 2026

El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.
Carnaval d'Encamp

Carnaval

Encamp (Encamp)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

De totes les celebracions de Carnaval a Andorra, la d'Encamp, amb el Judici dels Contrabandistes, l'operació d'en Carnestoltes i el Ball de l´Óssa, és una de les més populars i la que compta amb un pes identitari més fort.
Carnaval de Roses

Carnaval

Roses (l'Alt Empordà)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Les Passades protagonitzades per les colles amb les seves carrosses i disfresses són l'eix de la festa de Carnaval de Roses, una celebració que s'ha convertit en la més important d'entre totes les que tenen lloc durant l'any en aquesta població altempordanesa.
Enterrament del Carnestoltes a Terrassa

Enterrament del Carnestoltes

Terrassa (el Vallès Occidental)

18 de febrer de 2026

L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.
Ball de Gitanes de Sant Celoni

Carnaval i Ball de Gitanes

Sant Celoni (el Vallès Oriental)

15 de febrer de 2026

Una multitudinària participació popular i una comparsa -hereva d'antiquíssimes mascarades- que executa una representació parateatral que culmina amb l'enigmàtic part d'un animal, són els principals elements del Ball de Gitanes que cada diumenge de Carnaval es celebra en aquesta vila del Vallès Oriental.
La Merengada de Vilanova i la Geltrú

Merengada

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

12 de febrer de 2026

La Merengada, un dels elements constitutius del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, se celebra pels carrers i places del centre d'aquesta ciutat el Dijous Gras. Es tracta d'una multitudinària empastifada col·lectiva amb merenga que a la tarda protagonitzen els més petits i a la nit els membres de les societats del Carnaval vilanoví.

Guerra de farina

Berga (el Berguedà)

15 de febrer de 2026

La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.
El Ball dels Confits

El ball dels confits

Diverses poblacions

15 i 17 de febrer de 2026

El ball de confits és un dels actes més genuïns del Carnaval català. Es tracta d'un ball anterior a la irrupció de les rues o desfilades de carrosses actuals, emparentat amb el ball de gitanes del Vallès, que havia estat molt popular a l'Empordà i que encara es manté viu en algunes localitats del Garraf.
Dijous Gras. Foto: Establiments Andreu

Dijous Gras

Diverses poblacions

12 de febrer de 2026

El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars protagonitzats per tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.
El Ranxo de Ponts

El Ranxo

Ponts (la Noguera)

17 de febrer de 2026

Una de les principals característiques del Carnaval a Ponts és el multitudinari àpat comunitari, obert a vilatans i forasters, que té lloc el dimarts de Carnaval, l'últim dia abans de la Quaresma. Aquesta pràctica, comuna en d'altres indrets, ha agafat entitat pròpia a Ponts.

Són protagonistes

El Camell de Molins de Rei. Foto: Manel Carrera i Escudé

El Camell

Molins de Rei (el Baix Llobregat)

15 de febrer de 2026

Recuperat l'any 1981 a partir d'una tradició molinenca vinculada a les Festes de Carnaval del Molins de Rei del segle XIX, el Camell és, sens dubte, una de les peces d'imatgeria festiva de foc més emblemàtiques de la ciutat i una de les seves icones més representatives.

Els Gegants Bojos

Solsona (el Solsonès)

Del 12 al 18 de febrer de 2026

La festa de Carnaval a Solsona es caracteritza, entre d'altres coses, per l'aparició d'uns gegants que reparteixen mastegots a tots aquells i aquelles que gosen posar-s'hi a sota: són els Gegants Bojos, una de les famílies de gegants més conegudes i originals del repertori català.

És temps de…

Sàtira a les Falles de València. Foto: Manel Carrera

Temps de sàtires

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

Una de les característiques de moltes festes de Carnaval catalanes és la presència de la sàtira. El cartell anunciador de la festa, les carrosses de les rues, els parlaments d'arribada i testament d'en Carnestoltes, les disfresses i les publicacions que aquests dies proliferen.. són instruments i espais privilegiats per a l'exercici de la sàtira carnavalesca.

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Formes, atributs i noms del Carnestoltes

Diverses poblacions

Del 12 al 18 de febrer de 2026

En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars.

Mediateca

Llibres

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí

Noemí Vilaseca

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

A Solsona la Transició va començar el 1971. Va manifestar-se a través d'una forma peculiar,...

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa, poesia i carnaval

Joan Brossa i Cuervo

Ajuntament de Lleida. Museu d'art Jaume Morera

Catàleg de l'exposició que amb el mateix nom es va organitzar a la Sala Leandre Cristòfol de...

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

La llegenda del Falatell del Carnaval de Terra Endins

Diversos autors

Associació Carnaval de Terra Endins (ACTE)

El Falatell és un ceptre embruixat i mil·lenari i el secret més ben guardat pels vilatans de...

Articles

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Alguns costums de l'antic Carnestoltes de Canet

Xavier Mas Gibert

El Sot de l'Aubó

Els arlequins de Canillo: la policia del Carnaval
Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Els Darrers Dies a Mallorca: el Carnaval del poble

Caterina Valriu Llinàs

Associació Caramella

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

En Carnestoltes, l'últim rei de xanxa del cicle hivernal

J. Francesc Massip Bonet

Festes.org

Audio / CD

Carnaval de Solsona. La Música

Carnaval de Solsona. La Música

Orquestra Patinfanjàs

Associació de Festes del Carnaval de Solsona

Disc amb les músiques del Carnaval publicat l'any 2010. Editat per l'Associació de Festes del...

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú

Diversos autors

Audio-Visuals de Sarrià - FAC

Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 1. El...

Una festa -una festa major- és sempre alguna cosa així com una cita puntual amb l'estirp i amb la terra

Joan Fuster
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Explicar i publicitar tota mena d'actes és donar a conèixer una mica més la riquesa polièdrica dels costums ancestrals i d'aquesta manera mantenir viva la flama en ple segle XXI, aprofitant el que ens permeten les noves tecnologies. Vaig descobrir la pàgina Festes.org una mica per casualitat, però ara la miro d'una manera regular perquè crec que és una gran font d'aprenentatge i d'informació degut a la manera molt dinàmica en que està dissenyada.

Manel Callao Costa Manel Callao Costa

Festes.org és un punt de referència per consultar i tenir present les festes populars dels Països Catalans i, a més, és una finestra a la que podem accedir per a donar a conèixer aspectes, persones o referències que ens semblen rellevants respecte a qualsevol festa. En aquest punt és de destacar la feina bibliogràfica, ja que moltes edicions són locals, amb una distribució poc àmplia, i de mal conèixer a la resta del país.

Xavier Pedrals Costa Xavier Pedrals Costa

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Festes.org ha sabut entendre formidablement el valor de la informació oberta a Internet amb llicència lliure. Alhora, emperò, també ha copsat com professionalitzar aquest oceà de saviesa i ha fet de la revitalització dels nostres orígens un ofici digne que s'ha plasmat d'allò més bé en un llegat de publicacions, cartelleria escrita, exposicions museístiques, memòries i projectes pedagògics de tota mena. Amb la irrupció (d'encara més) nous i profunds canvis tecnològics, Festes.org té ara un nou envit dins del majúscul repte constant de la preservació etnogràfica: renovar-se en el nou paradigma dels imperis audiovisuals i assegurar-ne la continuïtat generacional atractiva.

F. Xavier Dengra i Grau F. Xavier Dengra i Grau

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Etiquetes

Més etiquetes