Festa major de Solsona. Foto: Resol

Festa major

Solsona (el Solsonès)

La Festa Major de Solsona està dedicada a la Mare de Déu del Claustre i s'estructura al voltant d'un esquema ritual que es ve repetint des de l'any 1675. Un esclat de festa protagonitzat per un dels conjunts d'imatgeria més antics de Catalunya: gegants i nans, drac, bou, mulassa, àguila, cavallets i óssos, ball de bastons i les agrupacions musicals.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Fira d'indians

Begur (el Baix Empordà)

4, 5 i 6 de setembre de 2026

Cada any per tancar l'estiu, Begur celebra un esdeveniment festiu que posa en valor l'important llegat cultural, econòmic i social dels indians begurencs que van tornar al poble durant el segle XIX després de fer les Amèriques.
Festa Major de Torredembarra

Festa major

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 6 de setembre de 2026

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.
Festes de la Mare de Déu Ermitana de Peníscola

Festes de la Mare de Déu Ermitana

Peníscola (el Baix Maestrat)

Del 7 al 17 de setembre de 2026

Les festes s'estructuren al voltant de la sortida anual de la protectora, la Mare de Déu de l'Ermitana, una processó que inclou un arcaic conjunt de danses rituals d'entre les quals destaquen els "dansants" i llauradores i la representació parlada d'una batalla de Moros i Cristians que suposadament tingué lloc en aquest tram de costa.
Festa Major de Cadaqués

Festa major

Cadaqués (l'Alt Empordà)

Fins l'11 de setembre de 2026

Cada any a principi de setembre Cadaqués celebra la seva festa major d'estiu amb les singulars curses de dolls, un seguit de carreres protagonitzades per aquest atuell casolà de terrissa que tradicionalment havien fet servir les dones cadaquesenques per anar a buscar l'aigua a la font i als pous.
Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Festes de la Mare de Déu de la Ràpita

Barri de l'Espanyol, La Ràpita (el Montsià)

Del 4 al 12 de setembre de 2026

El barri de l'Espanyol de la Ràpita celebra la seva festa major amb una ofrena de fruits i flors a la Mare de Déu i un Campionat de Morra, un ancestral joc d'agilitat mental i estratègia propi dels pescadors i mariners de les Terres de l'Ebre.

Festa Major de les Borges del Camp

Festa major

Les Borges del Camp (el Baix Camp)

Fins al 12 de setembre de 2026

Les Borges del Camp celebra la seva festa major cada any pels volts del 8 de setembre amb l'Arribada de la Mare de Déu, un ancestral ritus que consisteix en anar a cercar la imatge d'aquesta marededéu, patrona de la vila, a la seva ermita i portar-la al poble enmig d'un gran esclafit de coets carretilles.
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí. Foto: Víctor Sangermán

Festes de la Mare de Déu de la Salut

Algemesí (la Ribera Alta)

Fins al 13 de setembre de 2026

Parlar de Muixeranga és parlar d'Algemesí. I a Algemesí, parlar de Muixeranga és parlar de les Festes de la Mare de Déu de la Salut, unes festes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat i que tenen lloc en honor a la patrona de la vila, trobada el 1247 dins el tronc d'una morera, poc després de la conquesta del lloc als moriscos.

Festa major de Montblanc

Festa major

Montblanc (la Conca de Barberà)

Del 6 al 12 de setembre de 2026

Se celebra pels volts del 8 de setembre des de l'any 1930 en honor a la Mare de Déu de la Serra i inclou centenars d'actes de tipus lúdic, cultural i esportiu. El moment culminant de la festa és l'actuació dels elements i grups festius locals a la plaça Major els dies 8 i 9.
Diada de Meritxell a Andorra

Diada de Meritxell

Meritxell (Canillo)

8 de setembre de 2026

Andorra celebra cada 8 de setembre, i des de l'any 1873, la seva festa en honor a la patrona, la Mare de Déu de Meritxell. Al petit Principat pirinenc es paralitza tota l'atrafegada activitat habitual i el Santuari de Meritxell, que alberga una talla romànica d'una marededéu de tres ulls, es converteix aleshores en el centre de les celebracions religioses, lúdiques i institucionals.
Festa major de Maó. Foto: Ajuntament de Maó

Festa major

Maó (Menorca)

Del 6 al 9 de setembre de 2026

Les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó marquen la fi de l'intens cicle festiu de l'illa i el final de l'atrafegada temporada d'estiu. Com a totes les festes majors menorquines, els equilibris dels cavalls en els multitudinaris jaleos són els grans protagonistes de la celebració.
Festes del Tura d'Olot

Festes del Tura

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Són protagonistes

L'Homarrà d'Olot

L'Homarrà

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

A mig camí entre un cabró emprenyat i un bóc embestidor, l'Homarrà d'Olot és un esparriot singular que precedeix i obre el camí del Gegant del Porc i el Xai, tot fotent cops de bufeta a tort i a dret.
La Muixeranga d'Algemesí

La Muixeranga

Algemesí (la Ribera Alta)

7 i 8 de setembre de 2026

La Muixeranga d'Algemesí és un conjunt de quadres plàstics, balls, torres i figures que participa en les processons de la Mare de Déu de la Salut. Segons alguns cronistes, és aquí, als pobles de la Ribera del Xúquer, on es van viure i veure les primeres manifestacions castelleres.
El Gallarut d'Olot

El Gallarut

Olot (la Garrotxa)

4 de setembre del 2026

El Gallarut és el nom que rep el Basilisc del Barri de les Fonts d'Olot, el més antic de Catalunya. Es tracta d'un animal fabulós, mig gall i mig serp, d'esguard mortífer i guardià de tresors preuats, que reapareix ritualment cada any durant les festes del barri i per les Festes del Tura de la capital de la Garrotxa.
Cap de Lligamosques d'Olot

Cap de Lligamosques

Olot (la Garrotxa)

Del 4 al 8 de setembre del 2026

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.

És temps de…

Les maresdedéu trobades

Diverses poblacions

8 de setembre de 2026

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu.

Tronada de les Borges del Camp

La tronada

Les Borges del Camp

7 de setembre de 2026

Aviada per les dues persones més grans del poble, la tronada borgenca és un esclat impactant de trons disposats al llarg d'un rec de pólvora que dóna la volta a la plaça de l'església. La tronada anuncia que comencen els dies més alegres de l'any: els de la festa major.

Mediateca

Llibres

Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Bastint la festa. Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Diversos autors

Ajuntament d'Algemesí. Regidoria de Cultura

Aquest llibre, elaborat amb textos de Josep-Antoni Domingo i fotografies Francesc Jarque, és una...

Faràndula de la Garrotxa

Faràndula de la Garrotxa

Diversos autors

Ajuntament d'Olot. Edicions Municipals

Llibre dedicat als entremesos propis de les celebracions festives de la Garrotxa. Tracta amb...

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Joan Amades i Gelats

Editorial Selecta

Aquest llibre no és un nomenclàtor exhaustiu de les imatges de la Mare de Déu trobades en el...

Articles

Els gegants d'Olot

Els gegants d'Olot

Josep Murlà i Giralt

Revista de Girona

Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera

Santuaris marians del Bages amb tradició remeiera

Francesc Villegas i Martinez

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i la Universitat de Barcelona

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Les deesses mare en la cultura religiosa ibèrica

Carme Rusiñol i Pautas

Festes.org

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és una eina imprescindible si volem capbussar-nos de ple en la cognició d’una infinitat de celebracions festives dels Països Catalans, alhora que ofereix material didàctic de primera mà als interessats que vulguin aprofundir en l’estudi d’un bon nombre de disciplines que conformen l’ampli i variat mosaic del folklore de totes aquelles terres de parla catalana. El bagatge que han acumulat durant aquests 25 anys és molt important, tant pel que fa a la publicació com a la divulgació de molts dels esdeveniments que forneixen el nostre calendari festiu.

Eloi Miralles Eloi Miralles

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Etiquetes

Més etiquetes