Festes del Port

Llançà (l'Alt Empordà)

Pels volts del 16 de juliol, Llançà celebra les Festes del Port, un conjunt de celebracions dedicada a la protectora de la gent del mar que consisteix en una processó de la Mare de Déu del Carme pel port i diverses activitats relacionades amb la cultura marítima per a petits i grans.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 15 al 22 de juliol de 2026

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
Festa de Santa Margarida a Felanitx

Festa de Santa Margalida

Felanitx (Migjorn)

19 i 20 de juliol de 2026

Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.

Festa del Carme a l'Estartit

Festa del Carme

L'Estartit, Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
Cavalcada de la Ceràmica de Manises

Festes patronals

Manises (l'Horta Sud)

Fins al 19 de juliol de 2026

Manises celebra les seves festes patronals amb la terrissa i la ceràmica com a grans protagonistes. Hi destaca la Cavalcada de la Ceràmica, una insòlita desfilada de carrosses durant la qual els fabricants reparteixen milers de peces de ceràmica, l'escuradeta, entre els assistents.

Festa del Carme

L'Escala (l'Alt Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.

Festa de la Mare de Déu del Carme

Palamós i Sant Joan (el Baix Empordà)

Del 17 al 19 de juliol de 2026

Cada diumenge més proper al 16 de juliol els pescadors i la resta de persones de Palamós relacionades amb el mar celebren la Festa de la Mare de Déu del Carme, que compta amb una cercavila que acompanya la imatge de la marededéu des de l'església fins al port, on s'inicia una multitudinària Processó Marítima.

Festes del Carme

L'Ampolla (el Baix Ebre)

Del 15 al 18 de juliol del 2026

Amb motiu de la diada a la Mare de Déu del Carme, la localitat marinera de l'Ampolla celebra la tradicional processó marítima nocturna i l'espectacular castell de focs aquàtic, un esdeveniment que suposa un punt i apart en el calendari festiu anual dels mariners i navegants locals.
Festa del Batre a Sant Climent de Peralta

Festa del batre

Sant Climent de Peralta, Forallac (el Baix Empordà)

19 de juliol de 2026

Cada estiu els veïns de Sant Climent de Peralta i d'altres pobles del voltant reviuen el tradicional ritus de la sega i la batuda, en el marc d'una celebració que pretén mostrar als que s'hi acosten com es feien abans aquestes tasques típiques de la pagesia catalana.

Festes del Quadre de Santa Rosalia

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 15 de juliol de 2026

La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.
Festa Major de la Riera de Gaià

Festa major de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.
Festa Major de Sant Martí Sarroca

Festa major

Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès)

Del 17 al 20 de juliol de 2026

La Festa Major de Sant Martí Sarroca es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol amb un programa d'actes divers que inclou exposicions culturals, campionats de tot tipus d'esports, castells, menjars a la fresca, balls de nit, concursos de truites i alguna sorpresa d'última hora...

Festa major

Taüll, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)

Del 17 al 19 de juliol de 2026

Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.

Són protagonistes

Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

17, 19 i 20 de juliol de 2026

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

Ball de Diables

Torredembarra (el Tarragonès)

14 de juliol de 2026

El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.

És temps de…

La Mare de Déu del Carme

Diverses poblacions

16 de juliol de 2026

La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2026

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Mediateca

Llibres

Museu Ceràmica Manises

Museu Ceràmica Manises

Diversos autors

Museu Valencià d'Etnologia

La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora del Museu i...

Circ contemporani català : l'art del risc

Circ contemporani català : l'art del risc

Jordi Jané i Romeu

Triangle Postals, S.L

El llibre proposa una mirada sobre els artistes i els espectacles que, en els darrers trenta anys,...

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

Dolors Llopart i Puigpelat

Editorial Alta Fulla

Aquest és el primer llibre en català dedicat exclusivament a l'art de la conservació dels...

Articles

Els sants patrons de la mar

Els sants patrons de la mar

Josefina Roma Riu

Agrupació d'Estudis Científics i Culturals

El culte a la Verge del Carme en les poblacions del litoral dels Països Catalans

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Una web tan completa sobre les festes i costums dels Països Catalans és una eina pedagògica de primer ordre. A més, amb la satisfacció de veure com les festes o motius populars, ja siguin petites, mitjanes o grans, es tracten d'una mateixa manera.

Marc Navarro Marc Navarro

Festes.org és un espai de visualització i coneixement de la cultura popular del país. Per mi, Festes.org representa un dels primers espais d'aprenentatge i contacte amb la diversitat festiva dels Països Catalans.

Jordi Alsina Iglesias Jordi Alsina Iglesias

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Per a mi (i no tinc cap dubte que per a moltes persones també), la irrupció de Festes.org va ser un punt d’inflexió en la recerca d’informació i en el coneixement de noves manifestacions festives. Després de 25 anys, i veient com el portal ha evolucionat de manera extraordinària i havent trobat el Manel Carrera càmera i llibreta en mà fent feina de camp en multitud de festes majors; Festes.org ha esdevingut un dels referents en l’àmbit dels portals que tenen les manifestacions festives com a eix vertebrador; sens dubte, el web de capçalera per a qualsevol amant de la cultura popular.

Gerard Pouget Gerard Pouget

Per a mi, Festes.org ha estat un punt de referència important des de la seva creació el 1999. Durant tots aquests anys, he acudit periòdicament al web per a la consulta personal, és a dir per informar-me sobre aspectes concrets del patrimoni cultural català i per conèixer noves publicacions dels meus àmbits de recerca. Ha estat molt útil per a la meva docència de català com a llengua estrangera durant els anys que he estat treballant com a lectora de català a la Universitat de Bremen (Alemanya). Sempre hi he trobat material i enllaços engrescadors sobre els temes que volia explicar a classe.

Lenke Kovács Lenke Kovács

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Al meu entendre, Festes.org és el camp base digital de la festa i la cultura popular. Un punt de referència imprescindible de documentació, publicacions i informació sobre la multiplicitat festiva dels Països Catalans i més enllà. És molt d’agrair l’obertura de mires, la democratització de continguts i diferents punts de vista sobre això que denominem “festes populars”. El camí que ha marcat Festes.org, i tant de bo que continuï marcant en el futur, sigui precisament el de poder parlar, reflexionar, proposar i documentar la festa des de múltiples òptiques, posant en valor el debat i no tancant-se en àmbits endogàmics i certs postulats inamovibles.

Heribert Masana i Soler Heribert Masana i Soler

Etiquetes

Més etiquetes