Festa del pi de Centelles

Festa del pi

Centelles (Osona)

La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l'any 1620.

Nadala 2025

Agenda d’aquesta setmana

Festa de l'Estendard

Palma (Palma)

31 de desembre de 2025

Cada 31 de desembre, els mallorquins recorden els seus orígens com a poble amb la festa cívica més antiga d'Europa. Aquest dia es commemora l'entrada a la capital de l'Illa de Mallorca per part de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, que va tenir lloc el 31 de desembre de 1229.

Aplec del Sol Ixent

L'Escala (l'Alt Empordà)

Nit del 31 de desembre a l'1 de gener de 2026

Un bon nombre d'escalencs i escalenques donen la benvinguda al primer raig de Sol de l'any concentrant-se al capdamunt de Punta Montgó i ballant un bon repertori de sardanes airoses i saltadores interpretades en directes per la cobla local.

Benvinguda al primer Sol de l'any

Palafrugell (el Baix Empordà)

1 de gener de 2026

A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.

L'Home dels Nassos

Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

31 de desembre de 2025

La personificació de l'Home dels Nassos surt a Torroella de Montgrí vestit de pastor -amb barretina, samarra i espardenyes de vetes- i, després de fer un discurs d'inici de la celebració, es passeja en cercavila pels carrers, repartint caramels i acompanyat per un grup de grallers.
Aplec de Ninou a Santa Maria del Collell

Aplec de Ninou

Sant Ferriol (la Garrotxa)

1 de gener de 2026

El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.

L'Home dels Nassos

Vinaròs (el Baix Maestrat)

31 de desembre de 2025

Cada any el 31 de desembre un capgròs que representa l'Home dels Nassos arriba a la ciutat de Vinaròs i durant unes hores, es passeja pels carrers d'aquesta localitat acompanyat pels nens i nenes que es va trobant durant el trajecte.
Pastorets de Vilanova i la Geltrú

Els Pastorets

Vilanova i la Geltrú (el Garraf)

1, 3, 4, i 6 de gener de 2026

Vilanova disposa d'una extensa tradició en la representació d'obres teatrals de temàtica nadalenca. Una gran participació popular, una música feta per a l'ocasió per compositors locals i uns decorats propis són alguns elements d'aquesta gran escola de formació teatral que són Els Pastorets vilanovins.
Els Pastorets de Berga

Els Pastorets

Berga (el Berguedà)

1, 3, 6 i 11 de gener de 2026

Els Pastorets de Berga, una tradició centenària sense la qual no s'entendria el Nadal berguedà, es caracteritzen per ser dels pocs que mantenen la representació d'en Serafí Soler 'Pitarra' i per incloure les garrofes, un conjunt de quaranta-quatre versos que fan un repàs satíric a la vida social i política de la ciutat.
Els Pastorets de Mataró

Els Pastorets

Mataró (el Maresme)

4, 6, 10, 11, 17 i 18 de gener de 2026

Els actors Joan Pera, Borís Ruiz i Jordi Bosch, entre d'altres, van trepitjar el seu primer escenari gràcies als Pastorets de Mataró. L'obra, una escenificació fidel de l'original L'Estel de Natzaret de Ramon Pàmies, va ser declarada, el 1981, patrimoni cultural de la ciutat per part de l'ajuntament.

És temps de…

Home dels Nassos. Esquella de la Torratxa 1891

L'Home dels Nassos

Diverses poblacions

31 de desembre de 2025

El 31 de desembre, la canalla de nombroses poblacions catalanes busca l'Home dels Nassos, un personatge imaginari que posseeix tants nassos com dies té l'any. Des de fa alguns anys, diverses localitats han convertit aquest personatge de l'imaginari popular que simbolitza l'any en un capgròs.

Cartró de quinto al Vallès

Els números del quinto

Diverses poblacions

Nadal 2025

Hi ha moltes maneres de dir els números en el joc del quinto o la quina. Hi ha números que es diuen més o menys igual a tot arreu, mentre que n'hi ha d'altres que només es diuen d'una manera en un indret concret. En aquest article, que anem ampliant mica en mica, us n'oferim els que hem pogut recollir fins ara.

Mediateca

Llibres

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Per no perdre el temps. Calendaris tradicionals, grans testimonis de la història

Diversos autors

Edicions Morera

Quantes tipologies de calendaris van existir? Com influïen les llunacions a l‘ordre de la vida?...

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. Més de dos segles d'història (1814-2021)

Diversos autors

Editorial Efadós

Fa més de dos segles que a Vilanova i la Geltrú es representen els Pastorets durant el cicle de...

La festa del pi de Centelles

La festa del pi de Centelles

Diversos autors

Editorial Rourich

Aquest llibre, escrit per tres galejadors de la festa, documenta la importància i pervivència de...

Articles

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Bon Nadal, senyor Banyeta! (El dimoni a les festes nadalenques)

Xavier Fàbregas i Surroca

Diari La Vanguardia

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Qui ha vist l'Home dels Nassos?

Jordi Arruga Ginebreda

Diari de Barcelona

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Els Pastorets, o el miracle dels clàssics

Xavier Orriols i Sendra

Xarxanet.org

Mentre em trobava a Utkuhigjalik, la gent d'allà va saber que jo era xaman i em van demanar que curés un malalt. Vaig congregar totes les persones del poble i els vaig demanar que celebressin una festa amb música, com fem nosaltres, perquè creiem que el mal fuig dels llocs on la gent és feliç

Igjugârjuk (xaman inuit)
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Festes.org ha estat un portal de referència per a documentar-me sobre les principals festivitats del nostre país, així com també per a descobrir anècdotes i fets que m'han resultat singulars. En destacaria l'extens catàleg de la mediateca que ha anat creixent amb el pas dels anys. M'ha estat molt útil per a localitzar publicacions sobre certes temàtiques vinculades a la cultura popular.

Mateu Tres Mateu Tres

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Festes.org ofereix una informació rigorosa, contrastada i actualitzada. És el resultat d’un esforç per fer la feina ben feta i per divulgar-la de manera generosa. És una gran enciclopèdia de la festa popular que ofereix la descripció de les festes, però, a més, inclou notícies i referències bibliogràfiques que complementen els seus continguts. En definitiva, és una eina molt valuosa, resultat d’una tasca sistemàtica i constant, que ens ajuda extraordinàriament a conèixer millor la nostra cultura popular.

Carme Oriol i Carazo Carme Oriol i Carazo

Espai de consulta, de capçalera, d'on vaig beure a galet uns primers coneixements -que per un bordegàs són pràcticament exòtics- de les celebracions amb les quals donava la volta al país amb els retrats -escrits i visuals- de Festes.org. Enhorabona per la feina de vertebració, mantinguda i essencial.

Joan Ignasi Gómez Joan Ignasi Gómez

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

En este món “infoxicat” al qual vivim és alliberador trobar un espai com Festes.org on tota la informació sobre la nostra cultura festiva està curada. Curar continguts és un procés necessari per a difondre informació de qualitat la qual ha estat cercada, seleccionada i organitzada per a poder ser consultada i reutilitzada.

Amparo Pons Amparo Pons

Etiquetes

Més etiquetes