Cada any a principi d'agost, centenars de persones celebren una singular romeria lacustre damunt les aigües de l'Albufera de València. És el moment més emblemàtic de la sortida anual del Crist de la Salut, protector d'aquest llac i patró del Palmar, un petit poble que aquests dies celebra la seva festa major d'estiu.

El Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú demostra que els seguicis festius es poden ampliar no només recuperant balls perduts si no també inventant-ne de nous a partir d'elements de la història local. El Cercavila de l'Imaginari també demostra que la festa major infantil d'una població no ha de ser forçosament una rèplica menuda de la seva versió adulta.

L'aigua i els càntirs són dos dels elements indispensables de la seqüència ritual tradicional de la festa major d'estiu d'Argentona, una vila del Maresme que, cada any des del segle XVII, renova el seu vot de poble a sant Domènec en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.

No totes les calamarsades de principis d'agost tenen conseqüències nefastes pels municipis on cauen. Al Pla de Santa Maria, a l'Alt Camp, s'han empescat un acte que, en el marc de la Festa Major de les Neus, converteix les pedres en sucre dolç i les temibles pedregades en una desitjada pluja de caramels.

Cada diumenge de festa major el Ball de Diables de la Ràpita fa la representació del seu acte sacramental, la lectura de les sàtires i la Fogardera, una impressionant encesa de més de vint minuts de pirotècnia incessant que vol representar l'Infern i que clou els intensos dies de la festa gran del poble.

La Festa Major de La Llacuna és, sens dubte, la màxima expressió festiva d'aquesta vila anoienca. Des de fa uns anys, la celebració ha anat agafant més empenta i ha anat enriquint mica en mica un seguici festiu que es mostra en la seva màxima plenitud cada primer cap de setmana d'agost.

Celebrada en honor a Sant Nin i Sant Non, la Festa Major de Camporrells destaca pels Ball de Totxets, una modalitat del ball de bastons molt popular al poble, i pel "Rescat" una particular cercavila damunt una mula per a recaptar fons per a la festa.

El Morell celebra la seva festa major d'estiu amb una escenificació de la lluita que històricament va haver de lliurar contra un paràsit que amenaçava els camps d'avellana del municipi. La representació té lloc el dissabte pels carrers i les places del poble i culmina amb una gran batalla festiva d’aigua.

Les Festes de la Beata se celebren en honor a Santa Catalina Tomàs amb gairebé dues setmanes d'intensa activitat lúdica i cultural concentrada especialment durant el cap de setmana del 28 de juliol, en què la sortida del dimoni del divendres de festes és l'element més tradicional i genuí.

Protagonitzada per una roda gegant feta amb cera d’abella, la Processó de la Rodella de Montboló prové d’una tradició que es remunta al segle XV i que està relacionada amb els simiots, els éssers enigmàtics que tradicionalment es creu que provoquen les devastadores i sobtades tempestes d’aquesta època de l’any.

La festa major de Torelló, que se celebra en honor de Sant Feliu, la protagonitzen les esbojarrades propostes festives del col·lectiu 'Deixebles de Sant Feliu', d'entre les que destaquen el Poliphilo, la baixada de carretons, el Rimini i la Porronada, un esbojarrat correbars popular que algun any ha acabat amb aldarulls.