Festes majors d'hivern a La Fatarella

Festes majors d'hivern

La Fatarella (la Terra Alta)

Quatre dies de celebracions organitzades consecutivament per majorals, fadrins i àguedes i que tenen el ball de jotes, les tortades, la subhasta de llenya, les curses de rucs, les cercaviles musicals i els actes religiosos en honor a la Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda com a protagonistes.

Banner Carnaval de Solsona 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa de l'Arròs a Bagà

Festa de l'arròs

Bagà (el Berguedà)

8 de febrer de 2026

Més de tres-cents quilos d'arròs, verdures, carn, peix i marisc es combinen cada any per cuinar l'arrossada popular de Bagà, un àpat gastronòmic que va fent xup-xup mentre diverses parelles ballen el tradicional Ball Cerdà, una mil·lenària dansa originaria de les poblacions pirinenques i prepirinenques.
Festa dels Traginers de Balsareny

Festa dels Traginers

Balsareny (el Bages)

Del 5 al 8 de febrer del 2026

Cada diumenge abans de Carnaval, Balsareny celebra una gran festa que homenatja l'antic gremi dels traginers. Hereva de les celebracions dedicades a Sant Antoni la festa ha anat incorporant elements fins a esdevenir Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Festes de Moros i Cristians de Bocairent

Festes de Moros i Cristians

Bocairent (la Vall d'Albaida)

Del 6 a l'11 de febrer de 2026

Les festes de Moros i Cristians en honor a sant Blai de Bocairent diuen que són de les més cridaneres i boniques de tot el País Valencià. Comencen el divendres posterior al 3 de febrer i s'allarguen uns dies amb tot un seguit d'actes que rememoren la conquesta de la vila per part de les tropes de Jaume I.

Festa Major del Santíssim Misteri de Cervera

Festa Major del Santíssim Misteri

Cervera (la Segarra)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa major d'hivern de Cervera commemora el misteri de la Vera Creu ocorregut el segle XVI. L'acte central té lloc al capvespre del 5 de febrer, vigília de la festivitat, quan el poble interpreta Les Completes del Santíssim Misteri, una cantata de caire religiós i popular.

Festa de Santa Calamanda a Calaf

Festa de Santa Calamanda

Calaf (l'Anoia)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

Pels volts del 5 de febrer, diada de Santa Calamanda, els calafins viuen la seva festa major d'hivern amb intensitat. Un dels actes més singulars de la festa és la ballada de la Metradansa, un ball d'arrels profundes que es remunta, com a mínim, al segle XIX i que, per la festa hivernal, es desenvolupa a l'interior de l'església.

Festa de Santa Agda a Riba-roja d'Ebre

Festa de Santa Agda

Riba-roja d'Ebre (la Ribera d'Ebre)

Del 5 al 8 de febrer de 2026

La festa de les dones de Riba-roja d'Ebre es celebra amb l'ofrena d'uns grans pans de pessic amb forma de pit i amb l'elecció d'un govern de dones, format per una alcaldessa i dues regidores que, aquests dies, exerciran el poder al poble.
Festa de la Llordera a Torà

Festa de la Llordera

Torà (el Solsonès)

6 i 7 de febrer de 2026

Una setmana abans de l'inici oficial de les celebracions de Carnaval, els carrers de Torà s'omplen de gegants, disfresses, música i balls per celebrar la Festa de la Llordera. La participació del Brut i la Bruta -els gegants que són símbol de la vila- i l'afluència massiva de gent són els aspectes més destacats en dos dies de disbauxa.
Fira del fajol a Batet de la Serra

Fira del fajol

Batet de la Serra, Olot (la Garrotxa)

8 de febrer de 2026

Una jornada de caire festiu que durant tot un dia omple aquesta localitat de diverses activitats, tant didàctiques com gastronòmiques, relacionades amb el fajol, una planta que només es conrea a la Garrotxa i els grans de la qual contenen les proteïnes de més alt valor biològic del regne vegetal.
Festa de la Candelera a Esponellà

Festa de la Candelera

Esponellà (el Pla de l'Estany)

7 de febrer de 2026

Esponellà celebra la Festa de la Candelera al voltant del Ball del Tortell, una dansa que té les seves arrels al segle XVI i que té per protagonistes a sis dones pabordesses que ballen amb un tortell i un ram de flors encintat a les mans.

És temps de…

Festes de Santa Àgueda

Festes de Santa Àgueda

Diverses poblacions

5 de febrer de 2026

Cada 5 de febrer moltes poblacions de la geografia catalana celebren una festivitat dedicada a la patrona de les dones: Santa Àgueda. La festa, que sembla ser una romanalla de les festes Matronals romanes, té per principal característica la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Temps de calçotades

Temps de calçotades

Diverses poblacions

De finals de gener a mitjans d'abril de 2026

Cada any després de Sant Antoni i abans de Sant Jordi (entre el 17 de gener i el 23 d'abril) els catalans participem d'alguna o altra calçotada. Ja sigui a la ciutat o al camp, al carrer o al tros, dediquem almenys un cap de setmana a gaudir d'una menjada de calçots amb els amics o amb la família.

Mediateca

Llibres

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Les ambaixades de Moros i Cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat

Josep Vicent Ferre Domínguez

Ajuntament de Bocairent

En aquest quadern l'autor analitza l'origen, les versions, les relacions amb altres parlaments...

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

No t’espantis, Llucifer! Sàtira i història local a través dels versos del Ball de Diables i del Drac de Sitges (1979-2025)

Alba Gràcia i Pañella

Casino Prado Suburense

Aquest llibre és un viatge per més de quatre dècades de vida sitgetana narrades amb el...

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

La lluita pel domini de la Mediterrània. La gran expansió catalana del 1200 al 1500

David Abulafia

Veles i Vents Edicions

Entre el 1200 i el 1500 la Mediterrània va viure una època convulsa, una batalla per la...

Articles

30 anys del primer correfoc de Sant Pau a Ribes

30 anys del primer correfoc de Sant Pau a Ribes

Heribert Masana i Soler

Festes.org

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

La festa patrimonial a Catalunya. Fonts i tipologies documentals per al seu estudi (1300-1950)

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents

Revistes

Memòria obrera i cultura popular

Memòria obrera i cultura popular

Diversos autors

Associació Caramella

El tema central d'aquest número de la revista són algunes de les expressions populars del...

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

El gen festiu. Fonaments científics de les festivitats humanes

Diversos autors

Publicacions de la Universitat de València (PUV)

Els professors Antonio Ariño i Pedro García han estat els responsables de coordinar el...

La festa és un dels instruments més insubstituïbles de què gaudeix qualsevol identitat compartida per constatar periòdicament la seva existència real i, sobretot, la seva pervivència per damunt dels canvis vertiginosos i les sotragades a què el món contemporani sotmet els pobles i els individus

Sarai Martin i Josep Roca
Cançons de Reis
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Festes.org és una eina gairebé imprescindible per tots aquells que ens hem dedicat i ens dediquem a les festes i a la cultura popular en general. Una porta festiva feta amb rigor i estima, amb uns continguts molt complerts, difícils d'abastar en la seva totalitat.

Jan Grau Jan Grau

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

Vaig conèixer Festes.org quan vam escriure el llibre el Correfoc de Manresa, l'any 2006. Vaig endinsar-me en l'univers digital que ha creat el Manel Carrera. Senzillament vaig al·lucinar. Tot el món que envolta la festa popular i tradicional -que tant m'atrau- estava allà concentrat. I hi segueix estant. I és pràcticament infinit. Festes.org continua sent una pàgina que consulto molt sovint, per interès, per lleure o per curiositat. És la meva 'wikifesta' preferida.

Carles Jódar Carles Jódar

Festes.org és un projecte de descomunal abast, un d’eixes empreses culturals i intel·lectuals que sols es pot dur a terme des de la paciència, la perseverança i un ferm compromís amb el que representa la cultura popular i festiva. La iniciativa encetada en 1999 ha seguit enriquint-se i millorant amb el pas del temps, fins al punt de constituir una ferramenta essencial per a tots aquells interessats en la cultura festiva, especialment en les seues tres potes: el món de la gestió, el de la investigació i el de l’associacionisme.

Gil-Manuel Hernandez Gil-Manuel Hernandez

La finestra de Festes.org ha esdevingut –i esdevé- una ditada de mel, d’informació, de formació, de reivindicació, de coneixement, de cultura en definitiva i que gairebé sempre he tingut present en tot allò que he fet, però amb un caire nou afegit que ens toca la fibra de molt a prop, perquè, a més a més, té en compte la realitat cultural amarada de catalanitat del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent i de Catalunya Nord, un portal per reconèixer-nos i sentir-nos-hi identificats.

Felip Munar i Munar Felip Munar i Munar

Etiquetes

Més etiquetes